el defensor del lector
Diaris per al nou segle
Que no és el mateix llegir un diari avui que fa 60 anys no cal demostrar-ho, estem davant d'una evidència. Un exemple recent n'és la campanya que El Punt Avui ha fet a favor dels mestres de les Illes Balears, que han fet tres setmanes de vaga en contra de la llei Bauzá, que vol matar el català a les Illes. Estic segur que el cap de govern no s'esperava una reacció tan dura. El que més ha sorprès, però, és la solidaritat dels ciutadans del Principat amb els lluitadors d'una altra comunitat catalana. El Punt Avui va creure que es tractava d'un problema prou important i s'hi ha implicat. Això és el que pensava quan deia que no és el mateix un diari d'avui que un d'altres èpoques. Hem vist i estem veient un diari que recull diners en solidaritat amb els mestres de les Illes. Em deia el director del nostre diari que impressiona veure la corrua de gent que va a la redacció del diari amb els seus 10, 20 o més euros per donar suport a una lluita a favor de la nostra llengua. Ha de fer aquesta feina un diari, ens preguntem? Doncs el nostre ha cregut que sí, i no amb teories, sinó amb fets. Els diaris han anat variant d'objectius segons cada època. Des d'aquell petit Brusi, que donava informacions de tot el que podia interessar al lector, fins a aquells diaris de partit que encara hem vist de l'època d'abans de la guerra, hi ha hagut una evolució constant. Sense oblidar les notícies, que continuen essent importants i la base dels diaris, el món en els últims anys ha fet una evolució que demana respostes diferents. La notícia immediata la tenim ja als mòbils, que ens la trameten moments després que hagi tingut lloc. Per això el nostre diari s'ha implicat en temes concrets que en altres temps s'hauria dit que no eren la seva tasca. Catalunya vol viure en llibertat o Catalunya vol viure amb dignitat en són un exemple. Tota aquesta reflexió ve al cas d'un correu electrònic que m'ha enviat un “gracienc”, com diu ell, que matisa les meves paraules: “Nosaltres som un diari local i les notícies importants són unes altres”, em diu el veí del barri de Gràcia. “Entenc el que vol dir però em sembla inadequat l'us de l'adjectiu local. Si més no des del meu punt de vista, El Punt Avui hauria de ser un diari nacional català. I, francament, això no és incompatible amb tractar temes que tenen relació amb Espanya.” Certament, veig que el gracienc em va interpretar bé, quan deia local volia dir nacional català. I també té raó quan diu que no ens hem de tancar només en les notícies que passen dins de casa nostra, sinó que també ens interessa el que passa a l'Estat espanyol i a la resta del món. Encara que, sobretot les notícies de l'Estat espanyol, intentem sempre que s'enfoquin des del punt de vista de Catalunya. Aquests dies n'hem tingut un exemple amb la llei Wert, que ha ocupat, i ocuparà, moltes planes del diari pel que suposa de fre al nostre sistema educatiu, molt més consensuat que el que ha aprovat el PP només amb els seus vots.
“Cultura catalana”. El gracienc també em parla del suplement de cultura, que surt els divendres al diari i del qual, comentant un editorial de David Castillo, em diu: “Com és que no hi ha seccions fixes al suplement sobre la creació cultural al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya del Nord, com sí que es fa en relació amb àmbits territorials corresponents al Principat de Catalunya?”. El comentari del comunicant té l'origen en l'afirmació de Castillo: “Són xifres que demostren l'interès del lector per la cultura i que és indissoluble de la nació catalana, més enllà dels límits autonòmics i estatals.” La pregunta del gracienc és ben lògica. En parlem amb el director del diari, que també ho és dels suplements. La resposta, ben lògica crec jo, és que el nostre diari té uns llocs de distribució i, avui per avui, no va a les Illes ni al País Valencià, ni a la Catalunya del Nord de manera habitual. Per això no n'hi ha seccions fixes. Això no vol dir que els temes importants d'aquestes autonomies diguem-ne catalanes no siguin tractats en el suplement de cultura del divendres. Només cal agafar els últims suplements per confirmar-ho. I acabo amb el gracienc, que sobre el dominical Presència diu que li agradaria trobar-hi informacions més informals, shooping, gastronomia, espectacles, etc. En parlem també amb la direcció. No podem separar Presència de la resta del diari, em diuen; per tant, els temes que es tracten en un lloc no cal tractar-los en un altre, tot i que tant a Presència com al diari en moments determinats els trobem enfocats de manera diferent. Ben aviat veurem a Presència un munt de planes dedicades a la moda o, més endavant, unes altres de dedicades als regals. Acabo. Passo a distribució la pregunta de per què no es ven El Punt Avui als supermercats Bon Preu. Confio que em donaran una resposta.
