El repte de la unitat

El con­se­ller de Pre­sidència, Fran­cesc Homs, augu­rava fa uns dies que les pro­pe­res elec­ci­ons euro­pees que s'han de cele­brar el mes de maig vinent seran un assaig del referèndum sobi­ra­nista que recla­mem. Per al por­ta­veu del govern, aquesta cita ha de ser una nova edició de la força demos­trada en els dos dar­rers Onze de Setem­bre perquè tin­drem l'opor­tu­ni­tat de votar repre­sen­tants par­ti­da­ris de la cele­bració de la con­sulta i aquests vots seran ofi­ci­al­ment comp­tats.

Poc després, teníem notícies que CDC i ERC explo­ra­ven la pos­si­bi­li­tat d'acu­dir a aquesta con­vo­catòria amb l'objec­tiu comú de pro­jec­tar a Europa la deter­mi­nació de Cata­lu­nya, bé mit­jançant llis­tes pròpies amb la pro­posta com­par­tida de defen­sar la sobi­ra­nia cata­lana, bé amb una llista comuna, una via que pro­voca per enda­vant el recel d'Unió i dels cal­cu­la­dors d'escons dis­po­sats a demos­trar amb estadísti­ques que no sem­pre les sumes sumen.

Convé remar­car –per a aquests inter­lo­cu­tors i també per a la resta de defen­sors del dret a deci­dir dels cata­lans– que l'espe­rit de la ciu­ta­da­nia del país, el reclam gens ambigu de tots els que van acu­dir a Bar­ce­lona l'11 de setem­bre del 2012 i a la Via Cata­lana de la dar­rera Diada, demana uni­tat. El movi­ment tei­xit per l'ANC –i pels par­tits, enti­tats i orga­nit­za­ci­ons que defen­sen la con­sulta com a eina perquè ens puguem pro­nun­ciar sobre el futur polític del nos­tre país– va molt més enllà de les sigles i dels pro­gra­mes con­fe­gits per l'ide­ari polític i social de cada for­mació. No és una qüestió de dre­tes, d'esquer­res, de libe­rals, de con­ser­va­dors, de pro­gres­sis­tes ni de radi­cals. És, pre­ci­sa­ment, un comú deno­mi­na­dor, pot­ser l'únic objec­tiu com­par­tit d'entre els pri­o­ri­ta­ris, perquè ni tan sols hi ha coin­cidència en la con­cepció d'aquesta Europa de buròcra­tes i lob­bies on mal­grat tot sí que estem d'acord a fer-nos sen­tir.

Repe­tir les mobi­lit­za­ci­ons pre­ce­dents dels cata­lans vol dir reduir el pro­grama a allò que ens uneix, perquè ja sabem que les mane­res de pen­sar sobre el redreçament de l'eco­no­mia, la millora de l'edu­cació, la raci­o­na­lit­zació de la sani­tat, el man­te­ni­ment del benes­tar social o la lluita con­tra la cor­rupció són diver­ses i a vega­des contràries. Som, per tant, davant la dis­jun­tiva de mesu­rar les for­ces d'allò que ens separa o de sumar les d'allò que ens uneix, sigui ara a Brus­sel·les i, si encara és neces­sari, a Cata­lu­nya i a Madrid mateix més enda­vant. I el repte no és només per a CiU i ERC.