Opinió

Fracàs de tots

L'argument de l'asfíxia econòmica és només una excusa: l'objectiu és l'asfíxia cultural

Quan s'apaga una veu es mor també un llen­guatge, una manera d'expres­sar-se. I si la des­a­pa­rició d'un mitjà de comu­ni­cació implica sem­pre un empo­bri­ment de la diver­si­tat infor­ma­tiva i d'opinió, en el cas de Canal 9 el que des­a­pa­reix és l'única eina amb vocació mas­siva que es man­te­nia als tele­vi­sors del País Valencià. Sense Canal 9 i amb la pro­hi­bició de les emis­si­ons de TV3, els coman­da­ments a distància dels valen­ci­ans es que­den sense cap cadena gene­ra­lista en català. L'argu­ment de l'asfíxia econòmica del govern d'Alberto Fabra és només una excusa: l'objec­tiu és l'asfíxia cul­tu­ral. Com no pot ser d'una altra manera: vagi la meva soli­da­ri­tat més sen­tida a tots els 1.700 tre­ba­lla­dors de Canal 9 que ara es que­da­ran sense feina. La gran majo­ria d'ells fa més de dos anys que patei­xen l'amenaça de l'ERO i viuen intran­quils per un futur que, malau­ra­da­ment, ara ha dei­xat de ser incert. L'esforç de molts d'ells ha acon­se­guit fites que cap altre mitjà no hau­ria pogut ni somiar al País Valencià. Els pro­gra­mes infan­tils o els ser­veis infor­ma­tius han estat durant vint-i-qua­tre anys l'exem­ple de nor­ma­lit­zació lingüística més impor­tant d'una classe política valen­ci­ana sovint aver­go­nyida de la seva llen­gua –quan no direc­ta­ment anti­ca­ta­la­nista– i amb molts tics pro­vin­ci­ans i d'auto­odi.

És veri­tat que Canal 9 havia estat sem­pre una eina pro­pa­gandística a favor, pri­mer, dels soci­a­lis­tes, i en els últims anys s'havia con­ver­tit en una coral de pal­me­ros del PP de Camps i de Fabra. Així, difícil­ment, els peri­o­dis­tes de Canal 9 podien recla­mar amb cre­di­bi­li­tat pro­fes­si­o­nal la soli­da­ri­tat de la resta de la premsa del País Valencià o, fins i tot, del Prin­ci­pat. Algun dia es podria fer un estudi acadèmic a les facul­tats de peri­o­disme del “feno­men Canal 9”, en el pit­jor sen­tit de la paraula: 1) La Gene­ra­li­tat valen­ci­ana abona durant anys mili­ons i mili­ons d'euros a la com­pra de drets de fut­bol, de pel·lícules i a mul­ti­pli­car els canals de ràdio i tele­visió, també amb emis­si­ons per satèl·lit. Però en comp­tes de cul­ti­var el públic que li és propi –els cata­la­no­par­lants i els que tenen més sen­ti­ment d'iden­ti­tat valen­ci­a­nista– fan ser­vir un dis­curs cen­tra­lista espa­nyol i una gramàtica que només busca la dife­ren­ci­ació res­pecte del català. 2) Després d'anys de per­mis­si­vi­tat per part de la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana i de bona aco­llida per part del públic, el pre­si­dent Fran­cisco Camps deci­deix tallar les emis­si­ons de TV3. Posar fron­te­res a les ones és impos­si­ble, però reduir l'impacte del mis­satge fins al punt que només s'hi pugui acce­dir per inter­net és el pri­mer pas perquè les tele­vi­si­ons espa­nyo­les (pública i pri­va­des) no hagin de com­par­tir ni un bocí de la seva influència política i la quota publi­citària. Eli­mi­nar Canal 9 va també en aquesta direcció. I 3) València marca el camí per a altres tele­vi­si­ons autonòmiques, sigui Tele­ma­drid o la tele­visió de Cas­te­lla-la Manxa. En el seu pro­grama elec­to­ral, el PP pro­me­tia pri­va­tit­zar les tele­vi­si­ons autonòmiques. Com que no hi ha ningú que pugui con­ver­tir en comer­cial un canal així, ara s'ha explo­rat una opció encara molt més bèstia: l'eutanàsia. Eli­mi­nar una tele és molt més fàcil que pri­va­tit­zar-la. Alguns pen­sen que Canal 9 és com la Ciu­tat de les Arts o l'aero­port de Cas­telló o el cir­cuit per a la fórmula 1 de València ciu­tat. És a dir: una infra­es­truc­tura caríssima, inútil i far­cida d'encàrrecs cor­rup­tes i adju­di­ca­ci­ons sos­pi­to­ses. Canal 9 no és això: és un intan­gi­ble de cohesió i un senyal d'iden­ti­tat valen­ci­a­nista. En mol­tes oca­si­ons, no he estat d'acord amb la línia edi­to­rial dels seus infor­ma­tius ni amb el con­tin­gut erràtic de la seva pro­gra­mació. Però el que calia fer amb Canal 9 era con­so­li­dar-lo i rec­ti­fi­car la seva deriva par­ti­dista. Però no tan­car-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.