Regidors al balcó

Matí a la plaça del Vi de Girona. Jornada castellera. La ciutadania hi arriba per tots els carrers i va omplint l'espai lentament, per al·luvió. Al bell mig de la plaça es concentren les colles. De mica en mica els espectadors van quedant desplaçats (i comprimits) en el perímetre. Aquells que han arribat més d'hora per assegurar-se una taula i una cadira en una terrassa de bar hauran d'aixecar-se indefectiblement perquè una gentada se'ls plantarà davant i no els deixarà veure res. Mira, uns que ja s'enfaixen. Primera ronda dels Marrecs de Salt, dels Minyons de Terrassa i dels de la colla de Mataró, que no sé com es diuen però segur que ni Mademoiselles ni Tercera Edat. Uns quants estiraments musculars. Copets d'ànim a l'esquena. Tensió continguda. Aviat començaran a pujar les aglomeracions estalagmítiques que, vistes des de dalt, semblen una delicada figura de calidoscopi. Però la veurà, la plebs, aquella geometria de cristall que fa la pinya? I ca! Si no són pas davant de tot, els espectadors d'estatura mitjana començaran a entrellucar alguna cosa quan s'enfilin els dosos. Els més baixets, quan pugin els terços. I els nens no veuran ni com s'estimba l'enxaneta mataronina (que per sort no es farà mal) si els seus pares no es decideixen d'una vegada a fer pilars de dos enfilant-los a les espatlles. Estretors, incomoditat, mitges empentes... Els que se'n vulguin anar abans d'hora, amb prou feines podran. I els que es vulguin quedar, doncs res, tu, a aguantar el que sigui... És el que té no ser ni familiar ni amic de cap regidor de l'Ajuntament. Ells ho veuran còmodament instal·lats a la balconada, amb unes vistes en contrapicat que ja voldria la part restant del poble.

Mira aquells nens, com comenten la jugada sense torturar l'esquena dels seus pares. Si tenen pipí, entraran al despatx de l'alcalde, el travessaran com si fossin a cal sogre i tornaran alleugerits i a punt de veure la segona ronda. Als grans també se'ls veu còmodes. De què deuen parlar? Una mica de tot. Quan no hi ha empentes, les converses llisquen millor. I aquella senyora de l'extrem, què deu llegir al diari? Potser algun escàndol de Gürtels, ERO o Palaus de la Música. Per sort no tots els polítics són iguals. N'hi ha que, com al seu estimat, ni se'ls acudiria fer un mal ús de la cosa pública...