Ara no féssim el ridícul

Dic que el procés de tran­sició naci­o­nal pro­gressa ade­qua­da­ment. Que vol dir que ho fa amb les empen­tes i els rodo­lons que han de ser ine­vi­ta­bles i, fins i tot, que són de desit­jar perquè situen cadascú en el lloc que li per­toca, ara que s'han aca­bat les ambigüitats interes­sa­des política­ment i par­ti­dista. Dic que pro­gressa ade­qua­da­ment perquè les eta­pes es van suc­ceint i el camí es va des­bros­sant. Per exem­ple, ja sabem a hores d'ara que par­lem de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Ho sabem a Cata­lu­nya i ho saben a Espa­nya i arreu. Fa uns quants anys ens hau­ria sem­blat men­tida poder-ho fer amb tanta natu­ra­li­tat i deter­mi­nació. I ara, en pocs dies, polítics tan poc inde­pen­den­tis­tes com Josep Antoni Duran i Lleida i l'expre­si­dent José Mon­ti­lla han adver­tit el pre­si­dent Mari­ano Rajoy que, si bada més del compte, hi haurà un dia en què es tro­barà una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència al Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Mirar de tant en tant enrere és tan alliçona­dor com absurd és mirar exces­si­va­ment enda­vant. Ara hem avançat i ens hem ins­tal·lat en la dis­cussió sobre la data i la pre­gunta del referèndum. S'ha d'haver deci­dit abans de final d'any per poder-lo fer el 2014. Queda un mes, a penes. El debat que s'ha mun­tat des de fa set­ma­nes és fas­ci­nant. Pot sem­blar que els par­tits s'hi han empan­ta­ne­gat, però jo trobo que van fent via. Hi ha qui diu que és un debat ociós perquè tot­hom sap, ho diuen amb aquesta rotun­di­tat, que la con­sulta no es farà ni el 2014 ni mai. Bàsica­ment, ho afir­men els qui no volen que la con­sulta es faci, encara que en el seu pro­grama elec­to­ral i en el seu dis­curs ofi­cial es pro­cla­min par­ti­da­ris del dret a deci­dir. És el cas del soci­a­lis­tes cata­lans. Hi afe­gei­xen que ens hem endin­sat en un camí sense sor­tida, i tra­cen etapa rere etapa fins a la trom­pada final. Argu­men­ten que, com que la con­sulta no es farà, el següent pas serà la con­vo­catòria d'unes elec­ci­ons ple­bis­citàries i, supo­sant que les gua­nyin els par­ti­da­ris de la inde­pendència, faran la decla­ració uni­la­te­ral de què han adver­tit Duran i Mon­ti­lla, i Cata­lu­nya entrarà en el llim polític perquè l'endemà de la decla­ració Cata­lu­nya con­ti­nuarà sent tan espa­nyola i tan depen­dent d'Espa­nya com sem­pre perquè cap país no la reco­nei­xerà.

Tenen raó en un aspecte: una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència només és vàlida i té sen­tit si imme­di­a­ta­ment és reco­ne­guda pels Estats Units i Ale­ma­nya. Si no es tenen garan­ties de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, val més no posar-s'hi. La inde­pendència de Cata­lu­nya no pot ser una mera decla­ració. No s'hi pot fri­vo­lit­zar, ni es pot dei­xar a l'atzar.

Ara: l'anàlisi uni­o­nista és apres­sada, perquè se sal­ten les pan­ta­lles lleu­ge­ra­ment, per dir-ho amb un llen­guatge actual. Fa quinze dies vaig uti­lit­zar la metàfora dels escacs i ara hi torno. En els escacs, abans de fer un movi­ment, els juga­dors cal­cu­len tan­tes juga­des per avançat com són capaços. Com més bo és un juga­dor, més juga­des és capaç d'anti­ci­par. A vega­des tan sols es pre­ve­uen posi­ci­ons que s'intu­ei­xen favo­ra­bles o poc propícies. Doncs ara es tracta d'això mateix. El següent movi­ment ha de ser la data i la pre­gunta de la con­sulta. Un cop s'hagin fixat, ens situ­a­rem en un esce­nari nou i, apa­rent­ment, favo­ra­ble per als par­ti­da­ris de l'auto­de­ter­mi­nació. I, lla­vors, ja veu­rem quins movi­ments hi ha, per la part d'Espa­nya i en l'àmbit inter­na­ci­o­nal.

En aquest procés, el que seria nega­tiu i dece­be­dor és que els par­tits cata­lans que volen fer la con­sulta fos­sin incapaços de pac­tar una data i una pre­gunta clara que es pugui res­pon­dre amb un sí o un no, i, més impor­tant, que un cop en sapi­guem el resul­tat tot­hom enten­gui inequívoca­ment què hem deci­dit democràtica­ment la majo­ria dels cata­lans. No cal donar-hi tan­tes vol­tes. Ho for­mu­lin com vul­guin, com més els pla­gui i més còmodes s'hi tro­bin tots, però es tracta de dilu­ci­dar si hi ha una majo­ria de cata­lans par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Si són incapaços de fer-ho, val més que ho dei­xem córrer.