de set en set
Protectors
Si resulta que una càmera de seguretat t'ha enregistrat assegut damunt el cos agonitzant d'una persona que després trobaran morta i ensangonada, això t'haurà convertit automàticament en sospitós. No caldrà que hagis mostrat cap comportament violent, la simple existència d'aquestes imatges farà que et busquin, que t'interroguin i que ben probablement passis a disposició judicial. Almenys t'haurà detingut la policia catalana, la teva policia, la policia d'un país que un dia va aconseguir desplaçar el record carrincló dels grisos i dels tricornis. Llàstima que els agents que t'han posat les manilles parlessin en castellà, què hi farem, no es pot tenir tot. Més endavant, el teu advocat d'ofici et farà saber que no t'afavoreix pas el testimoni d'un vianant al qual vas demanar que no et filmés amb el seu mòbil, ni tampoc que abans d'arribar la policia et veiessin buidar una ampolla d'aigua damunt les restes de sang. Naturalment, et defensaràs dient que la víctima et va agredir primer, que l'home estava molt exaltat i que, si al capdavall vas aconseguir reduir-lo, va ser gràcies al teu pes corporal, cinc vegades superior al seu. A continuació coneixeràs el contingut de l'última trucada que ell va fer abans de barallar-vos. És una trucada en què avisava la policia, se'l nota nerviós, li costa respirar. La respiració d'algú amb problemes cardíacs, dius en veu alta perquè el teu advocat ho senti. Però el teu advocat et rebaixa de seguida l'eufòria: és un cas mediàtic, les televisions no paren de repetir les imatges. I aleshores engegues la tele i, veient com un director general de la policia i un conseller d'Interior defensen un cas semblant i com protegeixen els presumptes implicats, et preguntes quina diferència hi deu haver entre tu i un mosso d'esquadra.