Gens natural

Milers de morts a les Fili­pi­nes res­so­nen al cap i cor­pre­nen. Remo­uen la consciència, que no en té prou amb la reacció assis­ten­cial. I sóc cons­ci­ent que és fona­men­tal la feina d'orga­nit­za­ci­ons com ara Acció con­tra la Fam, Acnur, Uni­cef, Oxfam, Creu Roja i tan­tes i tan­tes que s'hi han abo­cat. No con­sola saber que des de les ins­ti­tu­ci­ons locals s'ha reac­ci­o­nat de manera impe­ca­ble a l'emergència, i fins i tot s'han esgar­ra­pat 200.000 euros del govern de tots per a aquesta catàstrofe. I és que ja no cola sen­tir qua­li­fi­car la majo­ria de mit­jans de “catàstrofe natu­ral” el pas del tifó per les Fili­pi­nes. Perquè no en té res, de natu­ral. El que ha pas­sat a l'arxipèlag és con­seqüència de mol­tes coses. Podríem par­lar d'un govern filipí que no res­pon a les neces­si­tats de la població més vul­ne­ra­ble. D'una comu­ni­tat de països que s'apro­fi­ten de les debi­li­tats del sud per explo­tar les seves poten­ci­a­li­tats comer­ci­als i econòmiques en el sen­tit més mesquí del terme. I de l'efecte devas­ta­dor del canvi climàtic sobre ter­ri­to­ris que, a banda de rebre'n les pit­jors con­seqüències, en molts casos uti­lit­zem com a abo­ca­dors dels nos­tres detri­tus indus­tri­als.

El tifó a les Fili­pi­nes ha arra­sat una de les zones més empo­bri­des del país. Edi­fi­cis des­ma­ne­gats on vivien homes i dones sense massa recur­sos. Ciu­ta­dans que ara ni tan sols podran ser iden­ti­fi­cats per la urgència sanitària. I seran moltíssims els coo­pe­rants hones­tos que tre­ba­lla­ran per acon­se­guir fons que garan­tei­xin sor­tir de l'emergència, pota­bi­lit­zar aigua, recu­pe­rar cos­sos i llars, aten­dre ferits i per­so­nes sense casa. I els animo a col·labo­rar. Però amb la mateixa consciència em per­meto dema­nar-los també que ens plan­te­gem unes rela­ci­ons nord-sud amb res­pecte; que quan deci­dim ho fem per acon­se­guir un model que posi al cen­tre de tot la dig­ni­tat de les per­so­nes. I aquest arti­cle no és un exer­cici filosòfic de crítica social, hones­ta­ment penso que els milers de morts a les Fili­pi­nes són con­seqüència d'una manera d'enten­dre el món que cal revi­sar a fons. I que no és tan difícil, només cal tenir ganes de fer-ho.