Economia catalana: fets
Ara fa uns dies l'inefable ministre d'Hisenda del govern espanyol, Don Cristóbal Montoro, ens intentava afalagar afirmant que Catalunya trauria Espanya de la crisi i utilitzava l'argument de les exportacions catalanes com a dinamitzadores de tota l'economia espanyola. Efectivament, avui Catalunya és una economia de dimensió mitjana en el context europeu, relativament rica en termes de renda per càpita i considerablement oberta. El PIB de Catalunya el 2012 fou de 207.762 milions d'euros, similar al de Dinamarca (244.535 milions d'euros) i al de Finlàndia (194.469 milions d'euros). En el context de la Unió Europea dels Vint-i-set, Catalunya seria la dotzena economia més gran. En termes de PIB per càpita, ajustat per les diferències de poder adquisitiu, Catalunya està per sobre de la mitjana de la zona euro i seria el novè país més ric de la UE.
Dins de l'Estat, la posició relativa de Catalunya hauria millorat lleugerament els darrers anys, coincidint amb la crisi, i el 2012 el seu PIB per habitant era un 22% superior a l'espanyol. Ara bé, si volem conèixer la capacitat econòmica de les famílies, l'indicador adequat és el de la renda familiar bruta disponible, que mesura la renda un cop l'Estat ha fet la seva funció redistributiva. La renda disponible per habitant només supera la mitjana espanyola en un 14,2%.
La crisi financera originada per les hipoteques subprime als Estats Units s'estén arreu del món el 2008 i Catalunya entra en recessió el segon trimestre de 2008. A Catalunya, i a Espanya, la crisi ha estat més accentuada que en altres països europeus, pel sobredimensionament del sector de la construcció i dels seus preus, la pèrdua de competitivitat, la baixa productivitat i l'excessiu endeutament de l'economia. La crisi ha comportat una forta caiguda de l'ocupació i un increment considerable de l'atur, que afecta el 22,8% de la població activa el 2013. L'atur en el conjunt de l'Estat és superior i se situa en el 25,98% de la població activa el 2013. De fet, a diferència del que succeí en la crisi industrial dels anys vuitanta, en què Catalunya tingué taxes d'atur superiors a les del conjunt de l'Estat, des de finals dels vuitanta l'atur a Catalunya ha estat inferior a l'estatal tant en períodes expansius com recessius. Malgrat aquest diferencial positiu, en termes comparatius amb Europa, l'atur a Catalunya és considerablement més elevat que el de la zona euro i només se situà per sota del de la zona euro en el període 2005-2007. El mercat laboral s'ajusta davant el canvi de cicle via quantitats, i la dualitat del mercat de treball entre contractes temporals i indefinits afavoreix aquest fenomen.
En l'actual context, un dels pocs sectors de l'economia catalana que mostren dinamisme és l'exterior. Amb la crisi econòmica, el procés d'internacionalització s'ha accentuat. L'augment de les exportacions, que el 2012 van representar el 26,17% de les exportacions totals de l'Estat, ha convertit Catalunya en una economia molt oberta. Ara bé, les empreses catalanes han afrontat aquesta internacionalització amb un estat que no ha prioritzat aquelles inversions complementàries a la seva indústria exportadora. En els darrers vint anys, els anys que fa que es va inaugurar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, no s'ha invertit en una línia de mercaderies per apropar-les al seu mercat principal, l'europeu, ni està previst ni pressupostat que es faci en el futur immediat. Per tant, senyor Montoro, la frase adequada als fets és que Catalunya sortirà de la crisi malgrat Espanya, i en sortirà més ràpid i més enfortida com més aviat deixi enrere el llast d'un govern, l'espanyol, que actua sistemàticament contra els seus interessos.
