Les fronteres de la UE

Durant molts anys des d'aquest país miràvem i admiràvem Europa, com la terra anhelada de llibertat i democràcia. Un cop l'Estat espanyol va entrar a formar part, com a membre de ple dret, de la UE, els catalans continuàvem mirant cap a Europa, tot i que vèiem passar de llarg els fons comunitaris que es destinaven a les infraestructures en regions més desfavorides. Ara, quan l'Estat espanyol ha deixat de rebre ajudes comunitàries, resulta que la cosa europea ja no agrada tant, sobretot després de les resolucions del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg per aturar el desallotjament dels pisos ocupats a Salt, o desautoritzar el nyap jurídic de la doctrina Parot. Potser per això el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, culpa la UE del fet que no s'hagi declarat punt fronterer el port de Palamós, tot i que la decisió depèn del govern espanyol. Sigui com sigui, i precisament per les resolucions d'Estrasburg i per moltes altres coses, els catalans continuem mirant cap al nord, del sud no ens en refiem.