Les fronteres de la UE

Durant molts anys des d'aquest país miràvem i admiràvem Europa, com la terra anhe­lada de lli­ber­tat i democràcia. Un cop l'Estat espa­nyol va entrar a for­mar part, com a mem­bre de ple dret, de la UE, els cata­lans con­tinuàvem mirant cap a Europa, tot i que vèiem pas­sar de llarg els fons comu­ni­ta­ris que es des­ti­na­ven a les infra­es­truc­tu­res en regi­ons més des­fa­vo­ri­des. Ara, quan l'Estat espa­nyol ha dei­xat de rebre aju­des comu­nitàries, resulta que la cosa euro­pea ja no agrada tant, sobre­tot després de les reso­lu­ci­ons del Tri­bu­nal dels Drets Humans d'Estras­burg per atu­rar el desa­llot­ja­ment dels pisos ocu­pats a Salt, o desau­to­rit­zar el nyap jurídic de la doc­trina Parot. Pot­ser per això el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, culpa la UE del fet que no s'hagi decla­rat punt fron­te­rer el port de Palamós, tot i que la decisió depèn del govern espa­nyol. Sigui com sigui, i pre­ci­sa­ment per les reso­lu­ci­ons d'Estras­burg i per mol­tes altres coses, els cata­lans con­ti­nuem mirant cap al nord, del sud no ens en refiem.