JFK

El cinquantenari de l'assassinat de Kennedy ha tornat a posar el personatge d'actualitat. Va exercir el càrrec menys de tres anys, però la seva figura és un dels elements definidors de les il·lusions fundacionals de la generació dels seixanta. Jove, atractiu, agosarat, va tenir el temps just de donar vigor i optimisme a noves expectatives un cop païda la devastació de la guerra mundial. La mort prematura el va projectar més com a símbol d'esperances que no pas com a gestor de realitats. Alguns dels seus discursos ressonen encara inspiradors i suggeridors. Els instints comunicadors del president van trobar en el seu fidel redactor de discursos, Theodore Sorensen, i alguns altres col·laboradors com Kenneth Galbraith, gent capaç de generar frases memorables en el context adequat. El discurs inaugural del seu mandat va deixar estampat el concepte de “nova frontera”, que va saber tocar perfectament la fibra de l'ànima americana. En lloc d'anunciar promeses, Kennedy va proposar desafiaments al poble americà. I per això al final del discurs els va dir: “No us pregunteu què pot fer el país per vosaltres; pregunteu-vos què podeu fer vosaltres pel país.” Kennedy era conscient de la força mobilitzadora de la paraula en política i tenia un referent clar en el seu admirat Churchill. Quan van atorgar-li la condició de ciutadà honorífic dels EUA, Kennedy va fer famosa una frase molt significativa. Va dir que el vell dirigent britànic havia “mobilitzat la llengua anglesa i l'havia enviat a combatre”. El jove president era, doncs, molt sensible al potencial polític de la llengua i va deixar una bona col·lecció d'eslògans inspiradors. El discurs de Berlín (amb la cèlebre afirmació en alemany: “Ich bin ein Berliner”), en el context de la construcció del mur, va ser d'una eficàcia aclaparadora: “La causa de la llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però nosaltres no hem hagut mai d'alçar un mur perquè la gent no se'n vagi...” Darrerament, n'hi ha una, de frase de Kennedy, que els governs de Madrid i Barcelona haurien de repetir-se cada dia: “No hem de negociar mai per por, però no hem de tenir mai por de negociar.” Amén.