opinió
El do de la inoportunitat
Amb la boca gairebé tancada, de manera entretallada, insinuant més que dient les paraules amb veu nasal, parlant primer per a ell i després per als que escolten, és evident que s'agrada, s'escolta i pensa: “¡Soy cojonudo!” Amb el seu inconfusible castellà macarrònic, tal com altres vegades, ha sortit del recer on hiverna per corregir a Rajoy i als líders del seu partit i ensenyar-los com s'ha de fer una demostració de força davant dels espanyols i, el més important, davant dels catalans, amenaçant amb presó el president Mas. L'absoluta i, mai millor dit, merescuda inoperància no li ha aclarit en absolut les idees empolsades, pròpies d'un carlista aristòcrata inculte –ho eren la majoria–, arengant l'exèrcit armat amb escopetes de caça, de les guerres de per riure entre carlistes i isabelins, en què el cap deia “¡Fuego!” als combatents amb casaca i el seguici li apropava l'encenedor de pedra i metxa per encendre l'havà. De pel·lícula còmica dels inicis del cinema.
No he dit de qui parlo, tot i que els lectors no ho han d'endevinar: ho saben! A la península, ben segur que no hi ha cap altre exemplar semblant que respongui a les característiques del citat. Que jo sàpiga no hi ha competicions de la seva especialitat: la inoportunitat. Té una gràcia especial per trobar els moments per deixar anar alguna idea, revestida d'un inexistent legalisme, emparant-se en la seva pretesa experiència (?!) governativa. Amb tot, per ser just s'ha de dir que hi ha quelcom al seu favor: talment un predicador de l'Alcorà, davant dels fidels arrenglerats, entre asseguts i agenollats, improvisa i es creu tot el que diu. Ell és el seu més fanàtic oient i seguidor! No és corrent.
Aquesta vegada l'ha dita grossa! Com que no he pogut trobar cap llei que empari el pretès empresonament del president Mas, no tinc prou clar fins a quin nivell arriba la responsabilitat subsidiària dels que, seguint-lo, participin en la consulta. Podria ser un cas de responsabilitat compartida pel desacatament del govern català i, conseqüentment, dels referendats seguidors, que serien severament sancionats pel seu comportament antipatriota. És tot, però, pura fantasia! Amb molt, no passarà res de res. No hi ha motiu: ni Mas serà empresonat, ni els referendats seran sancionats.
A ell sí que l'haurien de confinar a domicili i retirar-li la comunicació. Per si sol és perillós; ara bé, si parla és demolidor. Amb les peculiaritats que el distingeixen, no s'entén com va presidir el país durant vuit anys. No crec que a Rajoy, al seu govern i al partit, els hagi agradat gaire la mena d'exabrupte que ha engegat el petit expresident, protegit darrere del bigoti, que, s'ha de reconèixer, haurà fet soroll en tots els àmbits. A taula, per Nadal amb la família, els dirà: “Ho veieu? Encara tinc empenta i idees per fer, amb ben poques paraules, preocupar el govern, excitar l'Espanya tradicional i espantar Catalunya!”