És la llibertat, no la riquesa

“Cap nació no vol ser inde­pen­dent per a ser més rica: vol ser inde­pen­dent per a ser més lliure.” Simon Jenkins obria amb aquesta frase, tan con­tun­dent com ente­ne­dora i con­creta, el seu llarg arti­cle de dimarts a The Guar­dian. Ho feia hores després que el govern d'Escòcia pre­sentés el lli­bre blanc sobre la inde­pendència, una des­cripció modèlica de com que­darà el seu país si els ciu­ta­dans deci­dei­xen donar suport a la pro­cla­mació d'inde­pendència en el referèndum de setem­bre de 2014.

Jenkins, que és un anglès nas­cut a Bir­ming­ham, no és un peri­o­dista qual­se­vol. Va ser edi­tor del Times, cap de política del sem­pre irre­ve­rent The Eco­no­mist i és un colum­nista de lec­tura obli­gada així com un escrip­tor seguit i admi­rat a la Gran Bre­ta­nya. “Prou de lliçons: els esco­ce­sos volen lli­ber­tat, no riquesa”, titu­lava l'arti­cle, que ha pro­vo­cat una nota­ble polèmica al Regne Unit.

Acos­tu­mats al fet que se'ns pre­sente l'acti­tud britànica com a tole­rant, en con­trast evi­dent amb la into­le­rant acti­tud espa­nyola, l'arti­cle de Jenkins és sor­pre­nent i enllu­er­na­dor. Reco­nec que em va des­con­cer­tar per un moment. Hi explica tan­ma­teix coses que per a nosal­tres no són necessària­ment una nove­tat. Sobre­tot si les tras­pas­sem al debat local. Diu per exem­ple que Lon­dres no vol enten­dre que els estats nació han per­dut la bata­lla “per dalt i per baix”, a mans de les enti­tats supra­na­ci­o­nals com la Unió Euro­pea i de les sub­na­ci­o­nals com Escòcia. I diu, sense la més mínima ombra de dubte, que l'ona de xoc del referèndum escocès, fins i tot si és el cas que l'aca­ben per­dent els par­ti­da­ris de la inde­pendència, res­so­narà arreu d'Europa i el món, parant esment espe­cial a Cata­lu­nya. Jenkins afirma, i el que diu ens sona molt, que la tra­dició política anglesa, lon­di­nenca específica­ment, no sap de mati­sos ni de plu­ra­lisme i que el preu que ha pagat per això és ja molt alt. “La seua arrogància ja ha cos­tat un imperi i ben bé en podria cos­tar un altre”, afirma, en un text que a Espa­nya farien bé de lle­gir amb lupa i parant la màxima atenció.