Un zoològic satíric

Fur­gant en l'inson­da­ble fons docu­men­tal de Car­les Fages de Cli­ment, els incan­sa­bles Joan Fer­rerós i Jordi Pla han aple­gat un cen­te­nar llarg de breus poe­mes rela­ci­o­nats amb ani­mals.

Del Lli­bre de les bèsties de Ramon Llull ençà, hi ha tota una tra­dició cata­lana de poe­ma­ris sobre el món ani­mal ano­me­nats bes­ti­a­ris, entre els quals des­ta­quen el de Josep Car­ner i el de Joan Oli­ver, Pere Quart. Si els ver­sos de Car­ner són pul­cres, ele­gants i trans­pa­rents, el de Pere Quart són àcids i satírics, crítics i mordaços com el que con­fronta la vaca cega de Mara­gall amb la “vaca suïssa de la mala llet”. Abans d'aquest, Gue­rau de Liost va con­fe­gir un pecu­liar bes­ti­ari titu­lat Som­nis, i Camil Geis va enlles­tir un Bes­ti­ari hagi­ogràfic amb tot un seguici d'ani­mals bíblics. També tenim bes­ti­a­ris en prosa, com ara L'ós benemèrit i altres bèsties, de Pru­denci Ber­trana, i La pregària dels ani­mals, del fran­ciscà Enric Gelpí, amb un pròleg de Paco Can­del.

El bes­ti­ari par­ti­cu­lar de Fages, entre la bon­ho­mia de Car­ner i la sor­ne­gue­ria d'Oli­ver, es titula Zoo (Brau edi­ci­ons, 2013), perquè majo­ritària­ment es refe­reix a la fauna exhi­bida al zoològic de Bar­ce­lona. Per l'estil, els poe­mes con­nec­ten direc­ta­ment amb els epi­gra­mes de l'autor, sal­vats per la memòria oral i final­ment reco­pi­lats en un volum dels matei­xos cura­dors apa­re­gut l'any 2002. Tenen el mateix vir­tu­o­sisme ver­bal i el mateix aire enigmàtic; són plens de pica­des d'ullet i de referències secre­tes, car­re­ga­des d'iro­nia i de sar­casme, i reser­ven per al vers final la frase afor­tu­nada, sor­pre­nent i reve­la­dora. Alguns al·ludei­xen, més o menys obs­cu­ra­ment, a la situ­ació política de l'època, com aquest, escrit entre el 1966 i el 1967: “Si el lleó no vol ser rei
/ i els vells fede­rals fan l'ase / men­tres­tant l'únic remei / és obeir el peix espasa.”

Fages de Cli­ment va morir el 1968. El “peix espasa” el va sobre­viure set anys.