Opinió

L'atzar

No és necessària l'existència d'un ens superior que n'expliqui l'origen

A prin­ci­pis de segle XIX el físic anglès Tho­mas Young va fer pas­sar llum d'un sol color a través de dues ober­tu­res ver­ti­cals molt pro­pe­res i va obser­var, en una pan­ta­lla posada a dar­rere que cap­tava la llum, que hi havia zones amb llum i zones sense. Això con­fir­mava que la llum era una ona perquè són les ones les que tenen la capa­ci­tat de reforçar-se o anul·lar-se quan xoquen entre si depe­nent que esti­guin en fase, la cresta coin­ci­deix amb la cresta, o d'anul·lar-se, la cresta coin­ci­deix amb la vall. Si la llum és una ona l'efecte fotoelèctric, pel qual certs metalls des­pre­nen elec­trons de manera ins­tantània quan són il·lumi­nats no té expli­cació pos­si­ble, les ones tenen una dimensió i per tant interac­tu­a­ran simultània­ment amb molts elec­trons del metall, i això farà que alguns siguin expul­sats abans que altres, no de manera ins­tantània com passa en la rea­li­tat i es com­prova expe­ri­men­tal­ment. Ein­stein va con­cloure que la llum està for­mada per peti­tes partícules, deno­mi­na­des fotons, que avan­cen per l'espai com les bales d'una pis­tola... La con­clusió és que la llum és tant un cor­rent de partícules com una ona. Són dues for­mes antagòniques i con­tra­dictòries de ser. La llum és simultània­ment una cosa i la contrària. Aquest és el prin­cipi que ha por­tat la física moderna a intro­duir una rea­li­tat que s'escapa de la que hem cone­gut fins ara i que hem après a enten­dre i a expli­car per unes lleis que per pri­mera vegada va for­mu­lar New­ton i la física del segle XVIII. La física quàntica es basa en la incer­tesa, men­tre que la física clàssica, en la cer­tesa.

El prin­cipi d'incer­tesa de Hei­sen­ger, base d'aque­lla, esta­bleix que no es pot saber simultània­ment la posició ni la velo­ci­tat d'una partícula. Quan més exac­ta­ment es coneix una d'aques­tes dues dades, menys es coneix l'altra. La rea­li­tat obser­vada porta a accep­tar una sèrie de postu­lats i prin­ci­pis que mal­grat la seva absur­di­tat ser­vei­xen per expli­car l'apa­rent incon­sistència de la rea­li­tat obser­vada. La rea­li­tat microscòpica d'àtoms i partícules com­porta un com­po­nent de mis­teri que l'obser­vació no pot des­ve­lar; si ho pogués fer des­trui­ria la seva rea­li­tat dual i impre­vi­si­ble, com explica Mar­cus Chown en un lli­bre publi­cat fa poc.

La llum del sol és produïda per la fusió nuclear. El xoc de dues partícules, que es repel·lei­xen per la seva idèntica car­rega elèctrica, si xoquen a gran velo­ci­tat for­men un àtom més pesat i per­den massa, la qual es trans­forma en ener­gia que és la que genera la llum del sol. La tem­pe­ra­tura del sol, quinze mili­ons de graus, no seria sufi­ci­ent per pro­duir un xoc que generés una fusió, però el prin­cipi d'incer­tesa de Hei­sen­ger explica que hi hagi partícules que es mouen a velo­ci­tats que sí que ho poden fer. Van ser els físics Hour­ter­mans i Atkin­son els que van fer els càlculs que per­me­ten com­pro­var la rea­li­tat del feno­men. Hour­ter­mans va voler impres­si­o­nar la seva xicota i una nit estre­llada li va dir que era ell l'única per­sona al món que sabia per què les estre­lles fan llum. La noia devia que­dar impres­si­o­nada, perquè es va casar amb ell...

Hi ha moments en la història de la huma­ni­tat d'una cre­a­ti­vi­tat de pen­sa­ment, artística o científica que pro­du­ei­xen un canvi subs­tan­cial entre l'abans i el després d'un període curt i extra­or­dinària­ment fèrtil. La Grècia de Pèricles del 500 aC va crear la filo­so­fia, la Itàlia de 1450 a 1550 va gene­rar unes arts plàsti­ques mai supera­des. El mateix va suc­ceir a Ale­ma­nya de 1850 a 1930 en relació amb la física que explica el món microscòpic, teo­ria quàntica, o l'uni­vers, teo­ria de la rela­ti­vi­tat. Ara ja sabem que la rea­li­tat que per­ce­bem i ente­nem és només un petita i específica part del tot i que el món i l'uni­vers tenen expli­cació científica, expli­cació que fins ara no ha estat com­pleta, i pro­ba­ble­ment mai ho serà, per la seva com­ple­xi­tat. Aquesta rea­li­tat té jus­ti­fi­cació per si mateixa, no és necessària l'existència d'un ens supe­rior que n'expli­qui l'ori­gen i l'evo­lució, com la huma­ni­tat ha cre­gut des de l'ori­gen de la civi­lit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia