El procés està encallat?

El mes final de l'any que hem vis­cut més ràpida­ment que qual­se­vol altre en les últi­mes dècades ha entrat en un coll d'ampo­lla en què tot sem­bla fiat a la reso­lució satis­factòria de la con­creció de la data i la pre­gunta de la con­sulta. Ep, amb el benentès que les dis­crepàncies comen­cen a l'hora d'esca­tir què vol dir reso­lució satis­factòria i què sig­ni­fica exac­ta­ment con­creció quan es tracta de la pre­gunta. El temps autoim­po­sat per les parts es va esco­lant com en un rellotge de sorra en el qual van rodant avall els últims gra­nets. El neguit, entre els par­tits i en l'opinió pública més poli­tit­zada no és menor i resulta total­ment jus­ti­fi­cat. No ens convé que toquin les cam­pa­na­des del 2014 sense saber què ens pre­gun­ta­ran i, sobre­tot, què vol­dran dir les res­pos­tes que hau­rem de donar. Un coll d'ampo­lla que, tan­ma­teix, no atura pas, ni de lluny, el flux polític cap a l'estat català, sigui estat propi, sigui estat lliure i sobirà, sigui estat inde­pen­dent, ja veu­rem com que­darà for­mu­lada una qüestió en què cap matís serà intrans­cen­dent i que fa només dos anys no podíem ni ima­gi­nar que estaríem dis­cu­tint tan aviat.

Men­tres­tant, algu­nes pas­ses cap a la nova Cata­lu­nya s'estan fent no pas en el ter­reny de la teo­ria o el pro­jecte, sinó en el de la rea­li­tat. Estruc­tu­res d'estat, que en diuen. Amb dis­creció, es va pre­pa­rant l'engra­natge de l'apa­rell tri­bu­tari que ha de garan­tir les mis­ses un cop siguem el que vol­drem ser. La llei d'Exte­ri­ors, també. I la llei elec­to­ral cata­lana, gran tabú del pujo­lisme i el post­pu­jo­lisme, està més encar­ri­lada que mai. Fins i tot hauríem de con­fiar que, per un cop, el senyor Rivera tingués raó quan acusa bar­ro­e­ra­ment Mas d'estar mun­tant uns ser­veis secrets cata­lans. Fan falta. Els pes­si­mis­tes veuen els par­tits enca­llats. Pot­ser no estan enca­llats, sinó callats. Aviat ho sabrem.