Campanyes

Cada any, en arribar aquestes dates, proliferen les típiques campanyes nadalenques, en les quals se'ns demana que siguem solidaris amb els més necessitats. No dubto de la bona voluntat dels qui les promouen, aquestes campanyes, bona part de les quals provenen de l'àmbit confessional, i les conec.

Precisament per això, crec oportú fer un parell d'observacions. La primera és que, si del que es tracta és de demanar ajuda, la crida a la solidaritat no s'escau: la solidaritat és, per definició, interessada. Es promou entre persones que tenen en comú uns mateixos interessos. En el fons, és egoisme, només que, en aquest cas, legítim, ja que els interessos defensats són compartits. I això està bé. Són solidàries, per exemple, les campanyes que promouen la lluita contra el càncer, o que protesten contra l'atur. Tots els implicats hi són convidats. Els mou un legítim interès. Com en el cas de la cadena humana de l'11 de setembre. Són exemples claríssims de solidaritat, però no d'ajuda desinteressada. Aquesta s'obté apel·lant a la generositat o, en àmbits confessionals, a l'amor al proïsme. Però no apel·lant a la solidaritat. D'altra banda, aquestes campanyes, per regla general, no van coordinades; cadascú va pel seu compte, malgrat que tenen un mateix (i lloable) objectiu.

Doncs bé: els respectius promotors haurien de ser solidaris entre ells i trobar la manera de fer una sola i més eficaç campanya. Ens insten a ser solidaris, en lloc de generosos, i resulta que els primers que no ho són, són ells i les seves campanyes. Que procurin ser solidaris, que nosaltres ja procurarem ser generosos.