Un futur de via única

Encara hi ha qui pensa que tindrem dues o tres vies per triar a l'hora de decidir el nostre futur. Beneits. El projecte col·lectiu anomenat Espanya és un tren al qual ens van obligar a pujar fa 300 anys, però que quan vam tenir oportunitat de baixar-ne, vam decidir continuar el viatge, especialment quan es va aprovar la Constitució de 1978 i vam creure que tindríem accés als vagons de primera classe. Ens vam equivocar, i ara aquest tren ha decidit agafar la màxima velocitat per la via única de l'Espanya centralista de sempre. L'informe Cora ens ha deixat ben clar aquesta setmana que les anomalies creades per una Transició que va fer massa “concessions” als catalans es corregiran ben aviat. Tot el poder tornarà cap a Madrid i les institucions de l'Estat. Per això l'informe parla d'un bon grapat d'organismes a suprimir, però només esmenta les diputacions provincials en cinc ocasions en més de 700 pàgines, i no pas per suprimir-les, sinó per reforçar-les. Per completar el panorama, Rajoy va fer d'adolescent entremaliat i va penjar un vídeo a You Tube per deixar clar que la Constitució és la nostra presó i que no hi ha cap voluntat real per canviar-ne ni una coma. El PSOE avala. Pere Navarro forever alone.

Només ens queda, doncs, saltar d'aquest tren Espanya abans que agafi més velocitat. Patirem algunes contusions en la rebregada, és clar, i ens emplenarem de pols, però hem de saltar al més aviat possible, perquè un cop el tren Espanya agafi velocitat, ja ens serà impossible saltar.