A un pam

El pas­sat dimarts 3 de desem­bre, a un quart de nou del ves­pre, a la sala del Casino Sport de Figue­res, vaig tenir la sort, i sobre­tot el delit, de poder escol­tar el peri­o­dista Vicent Par­tal, amb motiu de la pre­sen­tació, a la capi­tal altem­por­da­nesa, del seu dar­rer lli­bre, A un pam de la inde­pendència. Aquest esde­ve­ni­ment cul­tu­ral va ser orga­nit­zar per les dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als d'Òmnium cul­tu­ral i l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. L'acte va anar molt bé. Una sala gai­rebé plena, amb la presència d'unes 150 per­so­nes, de Figue­res i comarca. El desen­vo­lu­pa­ment de la xer­rada va ser molt amè; els més de noranta minuts que va durar la dis­ser­tació van pas­sar molt ràpida­ment. Tot es va desen­vo­lu­par d'una forma molt àgil i pedagògica: l'opti­misme natu­ral de Vicent Par­tal es va enco­ma­nar a molts dels pre­sents. No hi ha dubte que l'escrip­tor valencià va adop­tar una fórmula molt intel·ligent i gens fei­xuga per pre­sen­tar la seva dar­rera obra: va fer un curt dis­curs, d'uns vint minuts, i, tot seguit, va donar pas a les pre­gun­tes dels pre­sents; és a dir, es va esta­blir un diàleg obert entre el públic i l'autor molt interes­sant, exem­pli­fi­cant i par­ti­ci­pa­tiu. Lògica­ment, cal no obli­dar que Vicent, Par­tal és un peri­o­dista i escrip­tor amb molta experiència en la temàtica que toca el lli­bre en qüestió. En aquest sen­tit, em que­da­ria amb dues fra­ses de l'autor: “la inde­pendència és un procés” i, una altra una mica més metafòrica, “la inde­pendència és com un riu”. Aquesta dar­rera frase la va expres­sar per exem­pli­fi­car que, al procés inde­pen­den­tista, cada cop s'hi ha anat afe­gint més gent, d'una forma trans­ver­sal. De fet, el títol del lli­bre resu­meix molt bé el seu con­tin­gut, ja que A un pam de la inde­pendència és la crònica periodística del procés que porta des de la ges­tació de l'Esta­tut del 2006, que segons l'autor és quan s'acaba la Tran­sició, fins a la situ­ació actual. Una qüestió que es va repe­tir diver­ses vega­des en les res­pos­tes és el de la irre­ver­si­bi­li­tat del procés, tot i que algu­nes pre­gun­tes vore­ja­ven el pes­si­misme. El debat va ser molt enri­qui­dor perquè quan es rei­te­ra­ven les pre­gun­tes Par­tal podia mati­sar millor la res­posta. En síntesi, aquesta pre­sen­tació va ser un èxit, amb la presència d'un autor de luxe, que, amb una visió pràctica dels fets, va argu­men­tar, amb tots els ets i uts, que la inde­pendència de Cata­lu­nya dins de la EU és total­ment pos­si­ble.