A un pam

El passat dimarts 3 de desembre, a un quart de nou del vespre, a la sala del Casino Sport de Figueres, vaig tenir la sort, i sobretot el delit, de poder escoltar el periodista Vicent Partal, amb motiu de la presentació, a la capital altempordanesa, del seu darrer llibre, A un pam de la independència. Aquest esdeveniment cultural va ser organitzar per les delegacions territorials d'Òmnium cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. L'acte va anar molt bé. Una sala gairebé plena, amb la presència d'unes 150 persones, de Figueres i comarca. El desenvolupament de la xerrada va ser molt amè; els més de noranta minuts que va durar la dissertació van passar molt ràpidament. Tot es va desenvolupar d'una forma molt àgil i pedagògica: l'optimisme natural de Vicent Partal es va encomanar a molts dels presents. No hi ha dubte que l'escriptor valencià va adoptar una fórmula molt intel·ligent i gens feixuga per presentar la seva darrera obra: va fer un curt discurs, d'uns vint minuts, i, tot seguit, va donar pas a les preguntes dels presents; és a dir, es va establir un diàleg obert entre el públic i l'autor molt interessant, exemplificant i participatiu. Lògicament, cal no oblidar que Vicent, Partal és un periodista i escriptor amb molta experiència en la temàtica que toca el llibre en qüestió. En aquest sentit, em quedaria amb dues frases de l'autor: “la independència és un procés” i, una altra una mica més metafòrica, “la independència és com un riu”. Aquesta darrera frase la va expressar per exemplificar que, al procés independentista, cada cop s'hi ha anat afegint més gent, d'una forma transversal. De fet, el títol del llibre resumeix molt bé el seu contingut, ja que A un pam de la independència és la crònica periodística del procés que porta des de la gestació de l'Estatut del 2006, que segons l'autor és quan s'acaba la Transició, fins a la situació actual. Una qüestió que es va repetir diverses vegades en les respostes és el de la irreversibilitat del procés, tot i que algunes preguntes vorejaven el pessimisme. El debat va ser molt enriquidor perquè quan es reiteraven les preguntes Partal podia matisar millor la resposta. En síntesi, aquesta presentació va ser un èxit, amb la presència d'un autor de luxe, que, amb una visió pràctica dels fets, va argumentar, amb tots els ets i uts, que la independència de Catalunya dins de la EU és totalment possible.