Editorial

Una llei retrògrada i sentenciada

La llei de seguretat ciutadana, coneguda com la ‘llei mordassa', cavall de batalla del Partit Popular en aquesta legislatura, es pot acabar convertint en el seu principal fiasco. Després de perdre la votació al Congrés de Diputats que ha desembocat en l'admissió a tràmit de les proposicions de llei impulsades pel PSOE i pel PNB, els populars s'han vist obligats a obrir un procés que implica la creació d'una comissió i sotmetre les esmenes al vistiplau del Senat. Al final de tota aquesta tramitació, que probablement s'allargarà fins a final d'any, sabrem si la famosa llei acaba derogada o almenys amputada en els seus apartats més polèmics.

La determinació parlamentària de l'oposició no solament ha posat els populars contra les cordes, sinó que també ha servit per recordar-nos el caràcter retrògrad de la llei, en vigor des del juliol del 2015, i la gravetat d'alguns dels seus articles. La normativa no només limita drets fonamentals, com el de manifestació o de vaga, també preveu la imposició de multes per als que s'oposin als desnonaments o filmin policies. I, encara més, permet retornar a l'altra banda de la frontera els immigrants sense ni tan sols identificar-los, les anomenades “devolucions en calent”. Tot plegat, un paquet de mesures pròpies d'èpoques predemocràtiques que el PP va aconseguir imposar quan gaudia de la majoria absoluta. L'aritmètica ha canviat però els vells tics no, per això el govern espanyol ha rebut un sever correctiu que s'afegeix a la retirada forçosa del decret de liberalització de l'estiba. En aquest cas, però, no es tracta només d'infligir derrotes polítiques al partit de Mariano Rajoy sinó de defensar els atacs descarats contra drets fonamentals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.