2009, l'any que Catalunya va descobrir la corrupció

L'esclat del «cas Millet» i l'operació Pretòria han posat al descobert que al nostre país també hi ha espavilats que aprofiten el seu càrrec per treure'n un sobresou a costa de tots

Dos casos de pre­sumpta cor­rupció han fet entrar en crisi, en aquest any que aca­bem de pas­sar, l'ano­me­nat oasi català que fins ara havia situat Cata­lu­nya en el para­digma de l'hones­te­dat i l'hon­ra­desa. L'esclat del cas Millet i l'ope­ració Pretòria han posat al des­co­bert que al nos­tre país també hi ha espa­vi­lats que apro­fi­ten el seu càrrec per treure'n un sobre­sou a costa de tots. Els paral·lelis­mes i les com­pa­ra­ci­ons entre els dos casos han estat ine­vi­ta­bles, mal­grat que no tenen res en comú i par­tei­xen de situ­a­ci­ons radi­cal­ment dife­rents que cal mati­sar per no caure en fri­vo­li­tats inne­cessàries.

El cas del Palau, a més de ser el pri­mer escàndol de cor­rupció que va afec­tar Cata­lu­nya l'estiu pas­sat, és indis­cu­ti­ble­ment el que ha sac­se­jat més consciències perquè ningú va ser capaç de veure com dos indi­vi­dus, Fèlix Millet i Jordi Mon­tull, s'omplien les seves but­xa­ques a costa d'una de les ins­ti­tu­ci­ons musi­cals més repre­sen­ta­ti­ves del país. O no van ser capaços de veure o van veure i van optar per callar. El cas és que Millet i Mon­tull van apro­fi­tar la seva con­dició de màxims direc­tius del Palau de la Música per des­viar més de 20 mili­ons d'euros pro­ce­dents de les dona­ci­ons pri­va­des i les sub­ven­ci­ons públi­ques. Diners que Millet i Mon­tull van uti­lit­zar per fer obres a les seves residències par­ti­cu­lars, per fer inver­si­ons immo­biliàries i per anar de viatge de luxe amb la família. La intel·ligent estratègia uti­lit­zada pels advo­cats de Millet i Mon­tull ha impe­dit que avui aquests dos con­fes­sos d'un delicte d'apro­pi­ació inde­guda, que a la pràctica és un roba­tori, hagin ensu­mat la presó ni de lluny. La pri­mera jugada dels advo­cats va ser la con­fessió dels dos lla­dres. Encara ningú no ha donat una res­posta con­vin­cent a la pre­gunta de ¿com pot ser que aquests dos indi­vi­dus fes­sin i des­fes­sin amb tant mili­ons d'euros durant tants anys sense que ningú no detectés res estrany? Ara tot­hom es posa les mans al cap i qui més qui menys ara insi­nua que Millet no era una per­sona hon­rada, però el cert és que durant tres dècades ha estat la per­sona que ha tirat el Palau de la Música enda­vant, l'ha sal­vat de la crisi, l'ha sane­jat i tot i així s'ha omplert les seves but­xa­ques.

L'ope­ració Pretòria, tot i ser segu­ra­ment més vis­tosa perquè va supo­sar la detenció i empre­so­na­ment poste­rior de des­ta­cats càrrecs i excàrrecs polítics, és la més dèbil des d'un punt de vista pro­ces­sal. El jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Bal­ta­sar Garzón va voler una ope­ració mediàtica, tot i que de moment no ha apor­tat més argu­ments o pro­ves sòlides per sos­te­nir unes greus acu­sa­ci­ons. Els impu­tats estan acu­sats de tràfic d'influències, evasió de capi­tal i sub­orn, però encara s'ha de demos­trar que els impu­tats inte­gra­ven una trama orga­nit­zada que es dedi­cava fer ope­ra­ci­ons urbanísti­ques irre­gu­lars a través d'ajun­ta­ments de l'àrea metro­po­li­tana. Les pro­ves, ara per ara, bri­llen per la seva absència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.