2009, l'any que Catalunya va descobrir la corrupció
Dos casos de presumpta corrupció han fet entrar en crisi, en aquest any que acabem de passar, l'anomenat oasi català que fins ara havia situat Catalunya en el paradigma de l'honestedat i l'honradesa. L'esclat del cas Millet i l'operació Pretòria han posat al descobert que al nostre país també hi ha espavilats que aprofiten el seu càrrec per treure'n un sobresou a costa de tots. Els paral·lelismes i les comparacions entre els dos casos han estat inevitables, malgrat que no tenen res en comú i parteixen de situacions radicalment diferents que cal matisar per no caure en frivolitats innecessàries.
El cas del Palau, a més de ser el primer escàndol de corrupció que va afectar Catalunya l'estiu passat, és indiscutiblement el que ha sacsejat més consciències perquè ningú va ser capaç de veure com dos individus, Fèlix Millet i Jordi Montull, s'omplien les seves butxaques a costa d'una de les institucions musicals més representatives del país. O no van ser capaços de veure o van veure i van optar per callar. El cas és que Millet i Montull van aprofitar la seva condició de màxims directius del Palau de la Música per desviar més de 20 milions d'euros procedents de les donacions privades i les subvencions públiques. Diners que Millet i Montull van utilitzar per fer obres a les seves residències particulars, per fer inversions immobiliàries i per anar de viatge de luxe amb la família. La intel·ligent estratègia utilitzada pels advocats de Millet i Montull ha impedit que avui aquests dos confessos d'un delicte d'apropiació indeguda, que a la pràctica és un robatori, hagin ensumat la presó ni de lluny. La primera jugada dels advocats va ser la confessió dels dos lladres. Encara ningú no ha donat una resposta convincent a la pregunta de ¿com pot ser que aquests dos individus fessin i desfessin amb tant milions d'euros durant tants anys sense que ningú no detectés res estrany? Ara tothom es posa les mans al cap i qui més qui menys ara insinua que Millet no era una persona honrada, però el cert és que durant tres dècades ha estat la persona que ha tirat el Palau de la Música endavant, l'ha salvat de la crisi, l'ha sanejat i tot i així s'ha omplert les seves butxaques.
L'operació Pretòria, tot i ser segurament més vistosa perquè va suposar la detenció i empresonament posterior de destacats càrrecs i excàrrecs polítics, és la més dèbil des d'un punt de vista processal. El jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón va voler una operació mediàtica, tot i que de moment no ha aportat més arguments o proves sòlides per sostenir unes greus acusacions. Els imputats estan acusats de tràfic d'influències, evasió de capital i suborn, però encara s'ha de demostrar que els imputats integraven una trama organitzada que es dedicava fer operacions urbanístiques irregulars a través d'ajuntaments de l'àrea metropolitana. Les proves, ara per ara, brillen per la seva absència.
