Els guàrdies i el català

Independentment de com es va desenvolupar la discussió a l'aeroport de Girona entre la dona –jutjada per desobediència aquest dilluns– que volia parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil i aquests policies, el simple fet que aquesta hagués començat només perquè una ciutadana exigia d'expressar-se –tal com li reconeix la llei– en la seva llengua, ja demostra que hi ha alguns aspectes de la vida pública a Catalunya que no acaben de rutllar prou bé. Algú, per exemple, pot imaginar-se una situació semblant a qualsevol dels països occidentals on conviuen més d'una llengua oficial. A Suïssa, per exemple? Ens fa l'efecte que no. Queda, doncs, molt camí per recórrer i aquí hi té un paper molt important a jugar-hi l'Estat. D'entrada, per exemple, informant els funcionaris que desplaça a Catalunya que els ciutadans tenen el dret d'expressar-se en una llengua diferent del castellà i que ells, com a agents de l'autoritat, no han de posar traves a l'exercici d'aquest dret. El problema bàsic és que si l'Estat no fa, ni ha fet, en trenta anys de democràcia, ni un pas tan petit com aquest, es pot esperar que la situació canviï algun dia? Quantes discussions més estem disposats a acceptar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.