La corona espanyola no aixeca el cap
Si l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill va ser una operació per salvaguardar del desprestigi la corona, es pot afirmar que ha estat absolutament fallida. Ben al contrari, sota la direcció de Felip VI la monarquia espanyola se situa entre les cases reials d’Europa pitjor valorades. L’epicentre d’aquesta desafecció s’ha situat a Catalunya després de l’infame discurs del 3-O, en què Felip VI avalava la brutalitat policial de l’1-O, i el sondeig del CEO, que dona una valoració dels catalans respecte al monarca d’1,8 sobre 10. Felip VI ha dinamitat la seva relació amb la majoria dels catalans i les seves institucions, com mostra la reprovació contra el rei aprovada dijous per la majoria del Parlament i la demanda de l’abolició de la monarquia a la cambra catalana. Probablement els febles fonaments democràtics que demostra l’Estat espanyol és el que encara apuntala la corona. Només això pot explicar la irada i amenaçadora resposta del govern espanyol socialista contra la resolució.
El problema de Felip VI no és, però, només Catalunya. La corrupció de la seva família, amb el cas Nóos que implica la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, les sospites sobre comissions irregulars i l’ús de paradisos fiscals del seu pare, o els públics enfrontaments entre la reina emèrita, Sofia, i l’actual reina, Letícia, són alguns dels elements que no li han permès esborrar l’exigència republicana de l’agenda pública. La pèrdua de suports és constant i els que manté estan cada cop més concentrats en uns poderosos, però limitats, cercles polítics, econòmics i mediàtics. I cal esperar que la pervivència d’un sistema opac que posa La Zarzuela en el punt de mira de les sospites permanents de corrupció acabi sent insostenible per al conjunt de l’Estat.