Una frontera que hauria d'estar neta d'obstacles

La Comissió Europea ha advertit a l'Estat francès que tregui d'una vegada les cabines policials que, situades a l'autopista AP-7 i a la carretera N-II al Pertús, encara recorden als viatgers que hi va haver un temps en què a Europa hi havia unes fronteres on calia aturar-se i demanar permís per passar. La situació que es produeix a la frontera del Pertús és una anomalia en l'Europa comuna regida pel tractat de Schengen, que certifica el lliure trànsit de persones i mercaderies. Una anomalia perquè aquesta és, inexplicablement, l'única frontera important de l'espai de Schengen que es manté tal com era. És cert que els policies i els duaners francesos i espanyols no fan aturar tothom, ni demanen a tothom que s'identifiqui, però la presència física de les cabines i dels agents i el fet que el trànsit de vehicles es redueixi a un sol carril provoquen importants retencions de vehicles durant molts dies l'any, i sobretot a l'estiu, quan centenars de milers de turistes arriben al país de tot Europa.

Les raons que els responsables polítics i policials, tant espanyols com francesos, donen per mantenir les antigues construccions frontereres són excuses de mal pagador que denoten que, malgrat el pas dels anys, no creuen en l'Europa lliure de fronteres que els seus estats respectius han signat i ratificat. Són també un clar menyspreu cap als ciutadans europeus que hi circulen i als quals s'obliga a perdre temps i diners fent cues que, per a més inri, no fan enlloc més de l'espai de Schengen. I finalment hi ha el greu impediment que per a la normalització del trànsit entre dues parts de Catalunya, separades per la força ara fa 350 anys, significa l'existència de barreres físiques a la frontera.