L'improbable contagi grec

Ahir, mentre l'FMI elevava fins a 120.000 milions d'euros la xifra necessària per salvar Grècia de la fallida, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'esforçava al Congrés dels Diputats per traslladar a la ciutadania dues idees: que l'economia espanyola deixa enrere la recessió i que la seva situació no és comparable a la grega. El problema és que la compareixença de Zapatero coincidia, a més, amb una altra dada negativa: la difusió abans d'hora de l'enquesta de població activa segons la qual durant el primer trimestre de l'any l'atur ha superat el 20%. L'equip econòmic del govern ha de fer mans i mànigues per vendre en clau positiva unes xifres que no paren d'empitjorar (el mateix Zapatero admet que l'ocupació es refarà més lentament del previst), però el perill de contagi de la davallada grega és certament llunyà. La principal diferència és que Grècia té un deute públic equivalent al 120% del seu PIB, mentre que el deute espanyol equival al 55,2%. L'altra gran diferència és, tot i la retallada de ràting acordada ahir per Standard & Poor's, l'alta fiabilitat que els organismes independents continuen atorgant a la capacitat espanyola de retornar els crèdits.