Camps, un calc de Berlusconi

Només l'arrogància i la falsa convicció d'immunitat dels responsables de la Generalitat Valenciana expliquen la indissimulada dimensió que van adquirir les relacions entre les empreses de la trama Gürtel, el PP i el govern autonòmic. La nova apel·lació del president Camps a la seua innocència –aquesta vegada després que el Suprem haja ordenat al TSJ valencià que continue investigant l'assumpte dels vestits– no se sosté a la vista del cúmul d'indicis que integren els sumaris en curs, del TSJ valencià i del madrileny. Si el cap del Consell estiguera tan convençut de l'absència de motius per a sospitar de la seua integritat, hauria fet llum sobre els contractes que el vinculen amb la xarxa presumptament corrupta, i es deixaria d'actes d'aclamació. Però Camps vol sobreviure al preu que siga, tot i que s'ha convertit en un obstacle per al seu partit. Ni Rajoy, famós per les seues indecisions i aliat en el passat del valencià contra les embranzides aznaristes, ni l'entorn del president, còmplice de tanta irregularitat, semblen en disposició d'impedir-li-ho. I el pitjor és que Camps, amb l'estigma de la corrupció a collibè, és el favorit a les urnes, un calc de Berlusconi a Itàlia.