El «cas Millet» i el finançament dels partits

L'escàndol que aviat farà un any que es va destapar al Palau de la Música Catalana ha agafat unes dimensions que van més enllà de l'estafa confessa dels clans Millet i Montull i que esquitxen grans empreses i partits polítics. A partir de la documentació confiscada pels Mossos en l'escorcoll realitzat al Palau s'ha tingut coneixement que algunes de les operacions econòmiques dubtoses tenen com a destinatàries formacions polítiques que, com Convergència, van obtenir sucosos ingressos provinents de fons desviats del Palau. És evident que aquesta línia d'investigació obre un nou front que podria posar al descobert una de les fonts de finançament irregular de partits polítics a partir de diner públic o procedent d'empreses que, a canvi, obtenien un tracte preferencial per part de l'administració. Les proporcions d'aquest nou front del cas Millet requereixen un tractament diferenciat del de l'estafa que instrueix el jutge Juli Solaz contra Fèlix Millet i Jordi Montull, ja que per si sol pot acabar esdevenint un escàndol majúscul de corrupció política. Per això mateix, el que cal per un costat és que el jutge tanqui la instrucció de l'estafa al més aviat possible perquè Millet, Montull i la resta d'imputats s'asseguin al banc dels acusats i responguin i paguin pel dany que han fet. I per l'altre, cal que l'Oficina Antifrau i la fiscalia anticorrupció investiguin a fons el profit que treien del Palau els partits polítics, no només Convergència, sinó tots els que en algun moment van tenir tractes econòmics amb la institució. Aquest és el canal que ofereix més garanties per a una investigació transparent i rigorosa, i no pas una comissió d'investigació al Parlament que pot impedir conèixer la veritat.