Europa ens examina mentre la Gran Bretanya trontolla

Quan ja sem­blava con­ju­rat el fan­tasma de la fallida de Grècia, les reve­la­ci­ons sobre la situ­ació econòmica de la Gran Bre­ta­nya i Roma­nia han sac­se­jat nova­ment els fona­ments de la Unió Euro­pea. Ahir, el mateix dia que el pla d'ajus­ta­ment ideat pel govern espa­nyol se sot­me­tia a l'escru­tini dels minis­tres de finan­ces comu­ni­ta­ris, el pri­mer minis­tre anglès acu­sava el seu pre­de­ces­sor d'haver mani­pu­lat dades per ama­gar que el deute públic arriba a l'11% del PIB. Alhora, la can­ce­llera ale­ma­nya, Àngela Merkel, anun­ci­ava el pla de con­tenció més ambiciós d'ençà de la fi de la Segona Guerra Mun­dial, que pre­veu un estalvi de 80.000 mili­ons d'euros en qua­tre anys. És a dir, que les pri­me­res potències econòmiques estan ofe­ga­des per les matei­xes difi­cul­tats que els altres estats. De la por del con­tagi hem pas­sat de sobte a la cons­ta­tació que cap de les finan­ces públi­ques euro­pees no estan al marge de la situ­ació d'emergència. Men­tres­tant, con­ti­nuen les pres­si­ons sobre Rodríguez Zapa­tero per tal que acce­leri la reforma labo­ral, i els sin­di­cats plan­te­gen la vaga sec­to­rial d'avui com un test amb vista a una pos­si­ble vaga gene­ral. Però encara que tot­hom esti­gui amb l'aigua fins al coll, hi ha aspec­tes que mar­quen la diferència. El prin­ci­pal és que hi ha governs que han des­ta­pat la mani­pu­lació de les dades econòmiques que van pre­sen­tar a Brus­sel·les amb l'objec­tiu de mini­mit­zar la gra­ve­tat de la situ­ació, i d'altres, com l'espa­nyol, que ni van men­tir ni van dis­si­mu­lar ni han defu­git la seva res­pon­sa­bi­li­tat a l'hora d'impul­sar mesu­res gens popu­lars. I això no se li pot pas retreure, a Rodríguez Zapa­tero. Una altra cosa és que va reac­ci­o­nar tard davant la mag­ni­tud de la crisi, però, tal com es va veient, des­gra­ci­a­da­ment no va ser l'únic.