Una imprudència que no ens pot deixar indiferents

La tragèdia viscuda la nit de Sant Joan a Castelldefels ha provocat, com passa sistemàticament amb les grans catàstrofes, que tothom es plantegi preguntes, que tothom busqui responsabilitats. En aquests moments tan dolorosos, el primer que cal és estar al costat de les famílies de les víctimes i dels ferits i oferir-los la màxima atenció per fer més suportable el drama. En aquest sentit, cal dir que els serveis d'emergència han demostrat, un cop més, la seva innegable professionalitat en la gestió de situacions de crisi i la seva capacitat de resposta. L'esforç que han fet i estan fent tots aquests professionals, també entre ells els forenses, és mereixedor d'aquest reconeixement. Paral·lelament a aquesta tasca humanitària, les autoritats estan obligades a fer una investigació rigorosa per determinar les circumstàncies de l'accident i les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar. Però aquest procés s'ha de fer partint del fet objectiu que la tragèdia de Castelldefels és un accident fruit d'una imprudència d'un grup de persones que van decidir travessar la via del tren sense fer ús del pas subterrani. Ara podem buscar i fins i tot trobar defectes al disseny d'una estació recentment renovada, uns defectes denunciats des de fa mesos per veïns i algunes forces polítiques. Però tots aquests defectes no haurien tingut una influència determinant en l'accident si no hagués estat per la reacció, potser comprensible, però imprudent, d'un grup de persones que amb la intenció d'escurçar el camí van arriscar la seva vida. Des de la serenitat i el rigor cal esbrinar si hi va haver algun factor extern, com el col·lapse del pas subterrani, que va fer que les víctimes s'aboquessin inconscientment a assumir aquest risc.