‘Top manta': comerç i subsistència

El conflicte que periòdicament es genera a l'entorn de la venda ambulant il·legal, coneguda popularment com a top manta, no hi ha dubte que respon a una confluència de fenòmens diversos que han de ser tinguts en consideració alhora per no incórrer ni en greuges comparatius ni caure en la insensibilitat purament legalista. Perquè el problema dels venedors ambulants il·legals no és només l'activitat comercial que realitzen, sinó els motius que els porten a desenvolupar-la en les condicions en què ho fan.

És il·legal i il·legalitzable. Només es pot afrontar aquesta qüestió tenint clara aquesta premissa. Les persones que es dediquen al top manta ho fan sense complir els requisits legals corresponents a aquesta activitat econòmica. Sovint, a més, són els canals de sortida de partides de mercaderies d'origen poc clar, o directament falsificades. Per tant, qualsevol alternativa passa per causar un perjudici als empresaris i comerciants que paguen disciplinadament els seus impostos i taxes per exercir la seva activitat, alhora que garanteixen als consumidors i clients la qualitat i l'origen dels productes que comercialitzen. És per això que les administracions han d'actuar de manera efectiva per eradicar una pràctica que, sobretot a l'estiu, creix a Barcelona i també s'estén a moltes poblacions de la costa catalana.

Cal ser inflexible, però sense contundència innecessària a l'hora de tractar amb les persones que exerceixen aquesta pràctica, perquè sovint darrere les mantes no només s'hi amaguen articles per malvendre sinó històries personals que evidencien la precarietat en què viuen molts nouvinguts que arriben a Catalunya. Cal, per tant, establir mecanismes paral·lels per atendre aquests casos, també des de la legalitat, una legalitat que inclou l'acció social i el respecte als drets de les persones. La millor manera de combatre el top manta, cal saber-ho, és evitant les circumstàncies socials que el generen.