Els ajuntaments, desbordats pel ‘top manta'

La pro­li­fe­ració de vene­dors del top manta és un feno­men que depassa la capa­ci­tat dels ajun­ta­ments per fer com­plir la llei, i això ha donat lloc a un ven­tall de res­pos­tes muni­ci­pals que s'hau­rien de coor­di­nar d'alguna manera. Hi ha con­sis­to­ris, com el de Cam­brils, que han optat per la via de les san­ci­ons i apli­quen mul­tes, no només als vene­dors, sinó també als com­pra­dors. Una via pro­blemàtica perquè es fa difícil cobrar les mul­tes, sobre­tot si es posen a ciu­ta­dans estran­gers. Hi ha altres con­sis­to­ris, com ara el de Salou, que es decan­ten per les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació sobre els per­ju­di­cis que oca­si­ona la venda ambu­lant il·legal. Però ja se sap que només amb bones parau­les no es va enlloc. La reacció que ha ori­gi­nat més polèmica, però, és la dels ajun­ta­ments del Ven­drell i Cala­fell, que han habi­li­tat espais on con­cer­tar aquest tipus de venda i han indig­nat la Con­fe­de­ració de Comerç, que fins i tot estu­dia denun­ciar-los per pre­va­ri­cació. Els argu­ments de l'alcalde de Cala­fell són, mal­grat tot, prou rao­na­bles. El regi­dor insis­teix que no tenen prou mit­jans per collar els vene­dors, recorda que con­cen­trar aquesta venda mini­mitza la mala imatge per a les pobla­ci­ons turísti­ques i pro­posa la cre­ació d'una taula per trac­tar el con­flicte amb tots els sec­tors impli­cats. No sem­bla un mal camí, perquè no es pot dei­xar de banda la pre­ca­ri­e­tat social i labo­ral de la gent que viu d'aquesta venda, ni tam­poc que el seu impacte real sobre el comerç esta­blert és mínim.