El que el cas Ayuso revela
La guerra fratricida entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso pel lideratge del Partit Popular i de la dreta a l’Estat espanyol posa sobre la taula qüestions que van més enllà de quina facció del partit guanya aquest combat descarnat per imposar el seu relat, de quina figura encapçalarà el partit i el setge a La Moncloa els propers anys i quina veurà descarrilar la seva escalada política. La primera i més important d’aquestes qüestions és la constatació de la persistent relació del PP amb la corrupció i els dubtes raonables sobre la seva intenció explícita d’apartar-se’n. Que el germà de la presidenta de Madrid pugui enriquir-se amb una generosa comissió gràcies a un contracte públic adjudicat a dit pel govern d’Ayuso és políticament reprovable i, probablement, il·legal, i que això passi aprofitant el pitjor moment de la pandèmia i l’escassedat de material sanitari (mascaretes) és, a més, moralment execrable. Però el PP tampoc és la víctima del comportament irregular d’una persona, perquè l’afer es va publicar el novembre passat, la portaveu del PSOE va ser expulsada llavors de l’Assemblea de Madrid –presidida pel PP– per haver demanat explicacions a Ayuso, i el partit ha trigat tres mesos a investigar formalment l’afer.
Una segona qüestió és la tendència reincident del principal partit de l’oposició a moure’s per les clavegueres de la política i fins i tot de l’estat de dret per aconseguir els seus fins. L’espionatge a l’extresorer Luis Bárcenas, la destrucció d’ordinadors amb informació sobre la doble comptabilitat i el finançament fraudulent del partit o els encàrrecs a l’excomissari Villarejo són antecedents que donen crèdit, ara, a la teoria de la conspiració per dinamitar l’ascens imparable de Díaz Ayuso. I, en tercer lloc, hi ha l’erosió de la credibilitat d’institucions de l’Estat, com ara la fiscalia, que no ha mogut ni un dit en tres mesos per investigar el cas Ayuso, mentre que, per posar un exemple, demana tres anys de presó al cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, per presumpta prevaricació i malversació per un viatge oficial a Nova Caledònia que va costar 4.732 euros.