Conviure amb la pandèmia més acceleradora
Aquest cap de setmana fa dos anys del confinament. Dos de la reclusió als domicilis per afrontar i aïllar el virus de la covid-19, que començava a causar xifres de mortalitat alarmants entre la població vulnerable i les persones grans. Es va aplicar una mesura mai viscuda per ningú aquest segle i més pròpia de segles passats per frenar una malaltia universal. Al llarg dels dos anys, la ciència i la sanitat públiques han anat arraconant els efectes de la covid i, sense erradicar-la, les diferents onades han anat tenint una menor afectació perquè les vacunes i el sistema de salut anaven adaptant-se a les mutacions. Les nostres vides, però, han experimentat força canvis, obligats a conviure amb el virus i en pandèmia. Entre les campanyes o els eslògans d’“En sortirem més forts” i “Res serà com abans” hi ha el terme intermedi que analitza el dossier d’avui del diari. La pandèmia ha canviat alguns àmbits de la vida diària.
La covid ha accelerat tendències creixents com el teletreball, el comerç per internet, la dependència tecnològica o la desaparició del diner en efectiu. Però sobretot ha posat de manifest la necessitat de mantenir i no debilitar un sistema de salut que entomi les necessitats quan se’l posa al límit, perquè la sanitat pública, i potser hauria de ser universal, ha estat l’escut pandèmic. Així com els sistemes educatiu i social. El primer ha detectat l’abast de la bretxa digital i el segon patirà les necessitats socials de la crisi econòmica pel tancament de molts sectors econòmics. Una economia menys global que s’ha adonat del perill de la globalització i la deslocalització. En termes de drets i llibertats hi ha hagut un altre retrocés, perquè l’argument de la seguretat permetia mesures d’aïllament poc efectives sanitàriament. I fins i tot ha qüestionat la centralització política i de gestió inicial de l’Estat espanyol, que assumeix els avenços però centrifuga les restriccions. Però, per damunt de tot, s’ha certificat la importància de la ciència en el progrés i la millora de la qualitat de vida. Només la vacuna i la responsabilitat social de posar-nos-la massivament està frenant la malaltia.