El TC tomba una altra llei necessària

El Tribunal Constitucional ha tornat a tombar una llei de caràcter social aprovada pel Parlament de Catalunya, com és la llei de lloguers, que fixava límits en els preus del lloguer d’habitatges per posar fre als increments desmesurats o especulatius en ciutats amb més pressió urbanística i de preus. El TC esquiva fets com que la regulació de l’habitatge és una competència exclusiva de la Generalitat fixada per l’Estatut o com que el sentit d’aquesta norma és corregir abusos i desequilibris evidents en el mercat de l’habitatge de lloguer, i contribuir així a garantir un dret constitucional com és el “dret a gaudir d’un habitatge digne”. En altres paraules, el Tribunal Constitucional, novament, limita la capacitat del Parlament català de legislar per resoldre un problema o necessitat important per a tots els ciutadans de Catalunya i, una vegada més, avorta unes decisions i unes polítiques que Catalunya necessita per construir una societat una mica més justa i una mica menys hostil per als ciutadans i les famílies econòmicament més febles.

L’objectiu del TC, si més no el que es desprèn de la seva argumentació per acceptar el recurs del PP contra la llei, és protegir les competències de l’Estat en matèria “d’ordenació de la contractació privada” i garantir un “mercat únic” al territori de l’Estat. En tot cas, la seva decisió té uns danys col·laterals evidents, si tenim en compte que la regulació ara anul·lada pel TC havia aconseguit abaixar els lloguers en un 5% de mitjana a les ciutats regulades durant el 2021, fet que beneficiava uns 160.000 arrendadors. L’única bona notícia és que la decisió no té efectes sobre els contractes signats fins ara, però la desaparició dels màxims intensificarà la tendència a l’alça que situa un increment mitjà del 23% els últims cinc anys dels preus del lloguer a Catalunya. Més enllà que els partits que van donar suport a la llei la reformulin o que la llei espanyola que es tramita al Congrés –menys ambiciosa– ajudi a controlar el problema a tot l’Estat, cal aixecar la veu per denunciar un cop més el dèficit en majúscules que suposa l’arquitectura autonòmica per a l’autogovern de Catalunya i per a tots els catalans.