Solidaritat cívica, ineficàcia administrativa

L’onada de refugiats desfermada per la guerra a Ucraïna –en realitat l’enèsima crisi de desplaçats que posa a prova els fonaments de la Unió Europea– ha tornat a deixar al descobert t les limitacions i la ineficàcia de la burocràcia a l’hora d’afrontar aquesta mena de drames. Ni tan sols quan es tracta de persones benvingudes, a diferència d’altres provinents de guerres igualment cruels que no han tingut la mateixa acollida, l’aparell administratiu no és capaç d’aconseguir uns mínims d’eficàcia per agilitzar els tràmits que els permetin regularitzar la situació, establir una residència fixa i trobar feina. No és un repte menor, les xifres sobre la quantitat de gent obligada a abandonar les seves llars a Ucraïna són prou esfereïdores: prop de tres milions d’afectats ja han creuat la frontera fugint de les bombes i, només a Catalunya, ja s’ha comptabilitzat l’arribada de 8.000 persones.

Novament la solidaritat ciutadana ha fet la seva feina, ja sigui oferint sobre el terreny transport gratuït per facilitar l’escapada, ja sigui obrint casa seva a Catalunya, ja sigui participant en qualsevol dels canals establerts per fer-hi arribar ajuda. Falta, és clar, que les autoritats també estiguin a l’altura per regularitzar i canalitzar el flux migratori de manera eficient i proporcional. Almenys el desafiament humà desencadenat per la invasió russa ha abocat la Unió Europea a consensuar mesures inèdites en crisis semblants, per exemple permetre la lliure circulació dels ciutadans bandejats. Uns nivells d’entesa i compromís que haurien d’haver arribat per quedar-se, tot i que resulten evidents les dificultats per atendre les demandes socials i laborals d’un volum tan elevat de població sobrevinguda. En aquest sentit, la improvisació fallida de centres d’atenció adequats o les inútils cues viscudes a les portes dels centres on es tramita la documentació pertinent, desfetes quan els interessats s’han assabentat que sense cita prèvia no els atendrien, tornen a ser, lamentablement, un altre senyal que les coses necessiten millorar en un àmbit tan sensible.