El Parlament legisla sobre el castellà
L’Estatut estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, i fins ara l’activitat legislativa del Parlament en matèria lingüística s’hi havia centrat en exclusiva. L’acord d’ahir que preveu el castellà com a llengua vehicular d’ensenyament, a banda de la paradoxa de regular l’ús de la llengua que no necessita protecció, marca un abans i un després.
Si bé els grans consensos aporten solidesa a un text legislatiu, que en una matèria tan sensible com la immersió lingüística la CUP en quedés fora ja no era un bon senyal, i el replantejament que va anunciar Junts a última hora demostra que va coix. Igualment, caldrà verificar si l’acord, que busca blindar el català com a llengua vehicular de l’escola a canvi d’admetre l’ensenyament de matèria en castellà, permet eludir el 25% de castellà que imposa el TSJC i allunya dels jutjats el model lingüístic de l’escola, o acaba sent un autogol.
És probable que, amb l’espasa de Dàmocles de la sentència del 25% sobre el conseller, els directors i els equips docents dels centres, aquesta sigui l’única sortida, desobediència a banda. I és una obvietat que el castellà no entraria a l’escola gràcies a aquest acord a quatre bandes perquè sempre ha estat molt present en el sistema educatiu, però el pas enrere pel que fa a la protecció legal del català hi seria, i caldria compensar-lo fent feina centre per centre.
La immersió, model d’èxit i d’integració, quedaria tocada pel que fa a l’empara legal i podria convertir-se en un nou element de fricció entre el conseller Gonzàlez-Cambray i la comunitat educativa, que exigeix que el català sigui l’única llengua vehicular. Però la qüestió de fons és una altra. En el marc d’un estat autonòmic, la immersió ha resistit durant dècades els embats de l’espanyolisme perquè és l’últim gran consens polític que sobreviu. A partir del 2017, la urticària que sempre havia causat el català en sectors i poders de l’Estat s’ha convertit en insuportable. La conclusió és, un cop més, que l’única política efectiva per protegir la llengua catalana serà la que tingui un estat al darrere. I haurà de ser un estat propi.