Una guerra sense vencedors
La dotzena setmana de guerra entre Rússia i Ucraïna ha transitat entre el missatge d’autoafirmació de Vladímir Putin amb motiu del Dia de la Victòria a la plaça Roja de Moscou i la nova esquerda a la seva estratègia geopolítica de seguretat, arran de la petició formal de Finlàndia (Suècia s’hi podria afegir) per convertir-se en membre de l’OTAN. La pretensió de Putin de capitalitzar la commemoració de la lluita contra l’Alemanya nazi i alinear-la amb el conflicte actual contra Ucraïna forma part de l’abecé de l’aparell de propaganda rus, però la realitat és una altra cosa, perquè hi ha 5,8 milions d’ucraïnesos refugiats, almenys 3.309 civils massacrats, una xifra encara major de ferits, fosses comunes, crims de guerra, devastació, unes sancions econòmiques que ja estan passant una factura important als russos i una resistència ucraïnesa que cada dia desmenteix l’operació llampec planejada pel Kremlin.
Tampoc Europa té cap marge per celebrar els 77 anys de pau que separen del final de la Segona Guerra Mundial. A la difícil gestió d’un present marcat pels míssils i les tropes russes castigant Ucraïna i dibuixant noves fronteres, el drama humanitari dels refugiats ucraïnesos i el cost econòmic de les sancions i de la dependència energètica del gas i el petroli russos, s’hi afegeix la construcció d’un escenari postbèl·lic en què Europa no podrà abandonar Ucraïna, ni ignorar els crims que s’hi han comès amb el cínic pretext de l’“atac preventiu”, l’“amenaça de seguretat” o la “desnazificació”, però en què tampoc podrà ignorar Rússia, els seus interessos i la figura de Putin, que necessàriament hauran de tenir un pes important a l’hora de reconquerir una pau duradora al continent. El suport armamentista a Ucraïna i el boicot econòmic i energètic a Rússia poden aplanar una mica el camí, però és improbable que decantin el signe del conflicte i, passi el que passi, Rússia continuarà sent una potència mundial, un interlocutor natural per a la Unió Europea i una peça important per a l’estabilitat del continent europeu i per al seu balanç econòmic i comercial.