El retorn del rei
El rei emèrit Joan Carles de Borbó torna a l’Estat espanyol després de gairebé 22 mesos d’un exili voluntari als Emirats Àrabs que no ha tingut altre objectiu que fer el més còmodes, discretes i digeribles possible la revelació i la investigació penal de les nombroses irregularitats comeses durant el seu regnat i després. Sense dispositius vistosos ni espectacles mediàtics, la fiscalia ha anat controlant, processant i finalment arxivant els indicis que evidencien l’enriquiment il·lícit del cap de la família reial, el seu frau reiterat a la Hisenda, l’us de paradisos fiscals per amagar la seva fortuna o el blanqueig de diner negre amb despeses familiars de tota mena. No és que tot això no hagi existit: és simplement que l’Estat ha fet el que ha calgut per evitar el judici públic que, sens dubte, amenaçava de desmuntar el relat oficial d’una monarquia moderna, exemplar, útil i garant de l’Espanya democràtica. Tot el que han fet l’aparell de justícia, el govern, els partits majoritaris al Congrés i la mateixa Casa Reial ha estat concebut i executat pas a pas per blindar la corona, protegir l’emèrit i preparar el terreny per al seu retorn a Espanya.
Aquest esforç ha fet possible que Joan Carles I reaparegui avui a Sanxenxo (Galícia), envoltat de vells amics, per assistir a la copa d’Espanya de vela. Com si res hagués passat, l’emèrit recuperarà escenaris, companyies i fins i tot la relació amb el seu fill i successor en el tron, Felip VI, amb qui ja ha concertant una trobada dilluns. Una normalitat postissa, que no serveix per tapar el descrèdit de la monarquia borbònica i la corona com a institució, no ja en una Catalunya fa temps desconnectada política i emocionalment dels reis espanyols, sinó davant els milions de ciutadans espanyols que s’han sentit enganyats, traïts i fins i tot robats per les activitats, el ‘modus vivendi’ i la doble moral del patriarca Borbó. És imperatiu preguntar-se quin sentit té en una democràcia moderna i “plena” –segons proclamen reiteradament– una inviolabilitat constitucional que concedeix al rei impunitat per cometre delictes, i també quina confiança mereix un estat que imposa aquestes condicions i ‘statu quo’ a milions de ciutadans.