El tripartit monàrquic
El PSOE, inclosa la branca catalana (PSC), és el primer d’advertir-nos sovint de l’amenaça de la dreta i l’extrema dreta espanyoles el dia que els partits de la seva coalició decideixin no donar suport a Pedro Sánchez. En molts aspectes, tot i això, el PSOE no és tan diferent dels seus suposats adversaris, el PP i Vox. N’hem tingut l’enèsim episodi al Congrés, on aquest tripartit monàrquic autoanomenat constitucional ha tornat a blindar la inviolabilitat del rei Felip VI fins i tot en els seus actes privats. La proposició del PNB, un partit d’ordre, tampoc era tan revolucionària. Simplement es tractava d’aprovar que Felip VI no tingui la màniga ample quan actua fora dels seus límits institucionals. O sigui, aprendre de les lliçons del seu pare i posar-hi remei abans que la mateixa corona ho acabi lamentant. L’eterna discussió de la inviolabilitat.
El PSOE no té en aquesta defensa a ultrança de la corona ni el suport dels seus aliats dins del govern ni tampoc és capaç d’obrir una petita via a la negociació dels mínims canvis constitucionals que caldrien per posar ordre en els afers de la casa reial. Felip VI tampoc ha fet cap gest en aquest camí. Els socialistes no aprenen la lliçó. Van donar carta blanca a Joan Carles I, amb l’excusa que era el portador de la democràcia a Espanya, i aquest ha actuat en els últims quaranta anys en molts aspectes com un dels sàtrapes amb els quals ha engreixat el seu patrimoni fins a límits encara desconeguts. En aquest cas, l’excusa ha estat mantenir intocable el règim monàrquic, però el PSOE ja sap que per qüestions d’estat que blinden l’‘statu quo’ actual podrà comptar sempre que calgui amb el PP i Vox. Geometria variable que blanqueja l’extrema dreta. Surt més a compte pactar una abstenció del PP –com en la llei audiovisual– que no pas negociar hores i hores amb els partits de la perifèria, sobretot quan aquests no tenen, com ja s’ha dit repetidament, cap al·licient per fer caure el govern. Només hi ha l’amenaça en l’horitzó d’un govern de la dreta més dura, però el PSOE en afers d’estat, com per exemple la monarquia, vota al seu costat.