Un any dels indults: res a celebrar
L’únic aspecte positiu dels indults aprovats pel govern espanyol és que nou activistes socials i polítics empresonats per venjança ideològica han deixat la presó, allà on no haurien entrat mai si l’Estat espanyol tingués més arrelats els principis democràtics que el pòsit del totalitarisme. L’indult és una millora personal indiscutible, assumida pels mateixos protagonistes tot i que la petició no va sorgir d’ells. Però la mateixa naturalesa de la mesura de gràcia, parcial i revisable, la converteix en complement de la sentència del Suprem. És a dir, els indults són un element coactiu i repressiu tant per als seus beneficiaris com per a tot el moviment independentista, avui dia encara amenaçat per multitud de causes obertes en un grapat de jutjats. El fons polític queda al descobert amb la revisió per part del Suprem del rebuig al recurs del bloc de la dreta contra els indults. Un simple canvi de magistrat per jubilació ha alterat la correlació de forces en la sala tercera i els núvols es tornen a pintar en l’horitzó. Si bé en l’àmbit personal els indults han obert la porta de sortida de la presó, des d’una òptica de país no hi ha res a celebrar: tot està per fer en la tornada dels exiliats i el sobreseïment dels procediments que formen la gran causa general contra l’independentisme.
El govern Sánchez va utilitzar els indults com a instrument per a la seva agenda del ‘reencuentro’. Un any després es poden fer dues constatacions. En primer lloc, que aquell plantejament pretesament seductor cap a l’independentisme no només no ha fomentat cap retrobament –la taula de negociació no existeix, la repressió no cessa, l’espionatge amb Pegasus s’ha tapat impúdicament, l’execució pressupostària és una vergonya i és preferible renunciar a uns Jocs Olímpics abans que fer-los a Catalunya–, sinó que tampoc ha jugat a favor dels socis de govern espanyol, que col·leccionen desfetes electorals. I en clau catalana, si es tractava d’acoquinar els indultats, un any després es pot afirmar que cap s’ha desdit del que va fer i que els que mantenen una presència pública ho fan manifestant-se sense cap por.