Girona fa el cim de l’esport

Deixant de banda el fenomen global del Barça, l’ascens del Girona a la primera divisió de futbol i del Bàsquet Girona a l’ACB ha desplaçat el centre de gravetat de l’esport català cap a la més petita de les seves capitals. Més enllà dels èxits dels seus equips professional, fa anys que la ciutat i el seu entorn estrenyen vincles amb l’esport. El reclam esportiu no para de guanyar pes quan la destinació és Girona. És feu estable d’equips professionals estrangers de ciclisme, seu de grans competicions i bressol de projectes d’èxit en l’elit –no només en l’esport mediàtic– que són un potent pol d’atracció d’una zona que aglutina com poques esport professional i competitiu, l’esport formatiu i la formació de professionals. Aquesta realitat proporciona un retorn social de valor incalculable i aboca les generacions joves a fer-se grans en la cultura esportiva.

L’esport és competició, passió i emoció per uns colors. Però el seu impacte s’estén molt més enllà del valor d’uns resultats. L’esport entès com a activitat física és salut i foment de bons hàbits alimentaris. És un element integrador potentíssim i un factor de pau social. És autoestima, que millora la percepció de la realitat i vetlla per la salut mental. Però també és motor econòmic, com constata Girona amb l’increment del turisme de destinació esportiva, l’ocupació de la xarxa de vies verdes, la proliferació de comerços, restauració i negocis diversos sorgits en l’entorn del ciclisme i, ara amb més força, la visita de seguidors d’equips rivals. Girona no només té un equip de futbol i un de bàsquet. De bàsquet en té dos, un de femení bicampió de lliga i consolidat entre els millors d’Europa que amb una gestió sostenible ha invalidat conductes irresponsables dels clubs professionals que en el passat van desembocar en llargues etapes de foscor. Ni el Girona FC –amb lligam directe amb el gegant Manchester City– ni el Bàsquet Girona –Marc Gasol va viure des de dins els deliris i l’autodestrucció d’Akasvayu– han viscut d’injeccions de diners postissos. Han arrelat, i amb arrels hi ha futur.