Ser mare cada cop més tard

Les últimes dades sobre salut maternoinfantil fetes públiques per la Generalitat aporten diverses dades reveladores en relació amb unes pautes de conducta social molt condicionades pels progressius canvis en les mentalitats i alhora per les condicions econòmiques conjunturals. Així, és simptomàtic que, per primer cop en catorze anys, el 2009 s'hagi detectat un descens en el nombre de naixements a Catalunya. Una caiguda de la natalitat que va arribar el primer any en què la concepció ja va ser feta en temps de crisi econòmica. Un fet que mostra amb indicadors estadístics una realitat tan palpable com ho és el fet que les famílies d'avui dia veuen la maternitat no pas com un desenllaç natural de la pròpia relació de parella, sinó com una opció condicionada per l'entorn econòmic.

El retard a l'hora de ser mare és un altre aspecte que defineix perfectament l'evolució de la dona del segle XXI, les inquietuds de la qual van molt més enllà de la maternitat, que durant segles havia estat considerada la seva funció social gairebé exclusiva. Que les dones tinguin fills cada cop més tard significa que no és un objectiu prioritari, sinó més aviat un element més de realització. Això no obstant, el fet de relegar la procreació també pot denotar unes certes dificultats a l'hora de compaginar les tasques de maternitat amb el desenvolupament professional.

És per això que caldria analitzar aquestes dades més en profunditat, per mirar de conèixer amb més certesa si la maternitat tardana és una opció o una necessitat més o menys condicionada i forçada per les circumstàncies. Perquè l'endarreriment de l'edat de ser mare comporta uns riscos innegables pel que fa a la progressió de l'embaràs i al desenvolupament futur dels nadons, amb uns riscos per a la salut i uns costos per a la sanitat pública que no es poden menystenir. Les dones són més lliures avui que ahir per decidir si volen tenir fills, però no pot ser que aquesta llibertat estigui condicionada a l'hora de decidir quan tenir-los.