La primera baula de la ciberseguretat
La delinqüència al ciberespai va a un ritme molt més ràpid que l’adaptació de la societat a les noves tecnologies. A Catalunya fa temps que s’estan registrant atacs digitals a empreses i institucions. També es van detectant robatoris de dades de particulars i tot tipus d’estafes aprofitant la ingenuïtat dels internautes. I com a ciutadans encara no som prou conscients que la digitalització té pros i contres, i que tota la informació que circula per internet permet discriminar elements i detalls que tenen un gran valor. En el cas del segrest d’informació –conegut com a ransomware– els ciberdelinqüents reclamen una enorme xifra de diners a canvi que l’organisme atacat pugui recuperar les dades que prèviament han estat encriptades, o bé evitar que es facin públiques. Hi ha casos prou famosos i coneguts –com el de la Universitat Autònoma de Barcelona– però molts altres no surten a la llum pública perquè, si la xifra no és astronòmica, les víctimes d’aquesta pràctica s’estimen més pagar que no pas quedar malament. Però la por a perdre prestigi no hauria de permetre el que està passant: que els delinqüents davant la pantalla es vagin fent cada cop més experts, davant la impotència dels responsables de ciberseguretat.
L’or del segle XXI són les dades personals, i en aquest cas som nosaltres mateixos la primera baula de protecció. Mentre que en l’àmbit col·lectiu es prenen mesures per blindar informació, individualment trobem que entre la llista de les contrasenyes més utilitzades encara hi ha el simple 1-2-3-4. Moltes persones també utilitzen la mateixa contrasenya per accedir a tot arreu, fet que ho posa encara més fàcil a qui es dedica a suplantar identitats. Però sobretot ens hauríem d’adonar de la facilitat amb què consentim que la nostra informació personal pugui ser emmagatzemada i tractada de manera legal. Per molt que ens avisin, cada vegada que cliquem la tecla “acceptar” en una aplicació o en un web permetem que es conegui una part de la nostra intimitat. A qui li interessa? A qui ens vulgui vendre els seus productes, o fins i tot les seves idees.