Les quotes d’autònom, reforma poc valenta

L’escalament de les quotes dels autònoms en funció dels rendiments nets és un pas cap a la racionalització d’una gran i heterogènia bossa de treballadors, més de mig milió a Catalunya. Que el paraigua del treballador per compte propi inclogui des d’un professional liberal –advocat, metge, arquitecte...– fins a un repartidor i la seva furgoneta ja dona pistes que preveure totes les casuístiques és una quimera. La quota única actual, 293 euros sigui quina sigui la facturació, és un despropòsit que es corregirà amb una graduació en quinze trams que arrenquen en 230 euros mensuals de quota per a qui tingui rendiments nets menors de 670 euros al mes i acaben en els 500 per als que guanyen més de 6.000 euros al mes. L’adopció de la progressivitat era imprescindible, i que arribi sancionada pel consens amb la patronal i les organitzacions d’autònoms és un valor afegit. Però la festa no és completa. La reducció futura de quota per als que guanyen menys (200 euros el 2025) i l’augment als que ingressen més (590 el 2025) no amaga que ha faltat valentia per acostpar-se més a l’equitat. Que un autònom que ingressa 600 euros nets al mes en pagui 200 de quota continua sent un abús quan, a banda, cada mes de juny haurà de passar comptes amb Hisenda per l’IRPF, igual com la resta d’assalariats. En canvi, en la banda alta, la pressió sobre un autònom és proporcionalment menor que per a un treballador del règim general. La reforma ha quedat a mig fer. Tal com queden, les quotes continuen sent un incentiu perquè els autònoms amb menys facturació passin part de la seva activitat a l’economia submergida. Qui guanya menys de l’equivalent al salari mínim (1.000 euros mensuals) hauria de satisfer una quota gairebé simbòlica. En canvi, per qui n’ingressa 6.000, els 590 de quota són proporcionalment escassos. Tot això, sense perjudici que cal una protecció social mínima garantida per a tots. Fa l’efecte que el govern ha colat com a millora per al col·lectiu una reforma que a qui beneficiarà més serà a les arques públiques, per l’increment de les quotes als rendiments superiors als 1.700 euros mensuals, un 30% del total.