El català, tampoc a les xarxes socials

Més que sorprendre’ns, la dada ha de fer créixer el nostre nivell de preocupació en relació amb la regressió lingüística: la interacció en català a les xarxes social ha caigut al 24,1 per cent dels usuaris, lluny del 30 per cent de fa només cinc anys. Lamentablement, l’oportunitat per eixamplar l’abast idiomàtic que ofereixen les noves tecnologies no s’està traduint, doncs, en un increment de l’ús de la nostra llengua. Segurament hi té a veure l’edat mitjana dels usuaris d’aquestes noves tecnologies, més properes a la gent jove que no pas a la gent gran, però si és així encara tenim un motiu més de neguit perquè voldria dir que la generació més preparada en l’aprenentatge del català hi estaria renunciant a canvi d’obtenir més ressò telemàtic. Imaginem, per tant, quin seria el nivell de degradació si en l’àmbit escolar no s’hagués blindat el caràcter vehicular de la nostra llengua, tramposament presentada com una eina d’agressió als castellanoparlants i sistemàticament bombardejada per un predomini imposat per un estat que no respecta ni fomenta la seva pròpia multiculturalitat.

La tendència a la baixa a les xarxes s’afegeix a un dèficit en les relacions quotidianes, també laborals, i a una manca clamorosa de l’oferta cultural i tanca el cercle sobre una dramàtica realitat que, sense estat propi, difícilment es pot revertir. Que els joves s’estiguin allunyant de la militància lingüística a conseqüència d’una modernitat mal entesa és el pitjor presagi sobre el futur. Tot plegat ens aboca a la necessitat de mantenir la inversió pública a favor del foment del català a tots els nivells, tant de l’ús social com de l’oferta cultural, on és imprescindible incrementar els índexs de lectura, els doblatges i les produccions pròpies amb l’objectiu d’equilibrar fins on es pugui una balança que ens va a la contra. Alhora és feina dels nostres polítics combatre les campanyes d’intoxicació –també judicials– destinades a inventar una realitat que no existeix. L’única llengua en perill d’extinció és el català i defensar-lo no és anar en contra de ningú, sinó simplement qüestió de supervivència.