Mig any de guerra i cap sortida en l’horitzó

Dimecres farà mig any que Putin va atacar Ucraïna. D’aleshores ençà, la llista de morts, que creix cada dia, i el grau de destrucció de ciutats i territoris configuren un nivell de patiment incomparablement superior a la zona militaritzada. Però aquesta guerra, gestada i desenvolupada en temps de globalització, està tenint efectes igualment globals. Per esmentar els més visibles, un 10% d’inflació, un risc real de recessió per a algunes economies sistèmiques, una crisi energètica i una crisi alimentària que, per descomptat, han notat primer els territoris i les persones més pobres del planeta, els que no tenen matalàs per amortir el cop. No es pot dir que Occident hagi encaixat els efectes de la guerra amb indolència, però caldrà ser més proactius per aconseguir una desescalada bèl·lica. Si res no canvia, el pitjor encara ha d’arribar i, pensant en la crisi de l’energia, l’hivern es pot fer dur i etern.

Els resultats de la diplomàcia són gairebé inexistents després de sis mesos d’hostilitats. Que la guerra s’anunciés llarga i el pronòstic s’hagi complert és inquietant. Els vaixells carregats de cereals que salpen amb comptagotes dels ports ucraïnesos són un resultat molt pobre de la interlocució que s’ha aconseguit. Que el mediador sigui Erdogan ja no és un bon senyal, perquè el president turc no mou ni un dit si no calcula treure’n algun benefici. I que uns i altres vagin disparant pels voltants de la central nuclear de Zaporíjia delata que no hi ha hagut prou arguments i determinació per fer asseure Putin i Zelenski a negociar ni una desmilitarització parcial. Avui dia, una sortida acceptable per tots dos bàndols sembla una quimera, però deixar que el conflicte s’enquisti tot esperant una resolució per derrota militar d’un dels bàndols seria una irresponsabilitat monstruosa que posaria en risc tota la humanitat. Les sancions tindran efecte a mitjà i llarg termini i resten marge de maniobra a Rússia, però fins ara han condicionat poc l’estratègia del Kremlin. I tenint en compte la personalitat de Putin, arraconar-lo sense deixar-li una sortida raonable no sembla un plantejament d’èxit.