Un estiu radiant de festivals
L’agost va arribant al seu final, i allò que a principis d’estiu no tothom donava per fet és ja una incontestable realitat: l’èxit rotund, malgrat la incertesa encara de la covid, dels festivals d’estiu. L’oferta, entre noves propostes i concerts reprogramats de les dues últimes i estranyes temporades, era tan abundant que, en privat, algunes veus feia mesos que vaticinaven que, aquest 2022, els promotors s’enganxarien els dits. Però els balanços que, aquests dies, presenten esdeveniments com Peralada, Cap Roig, Porta Ferrada, Cambrils o Terramar, per citar només alguns dels centenars de festivals que converteixen Catalunya, efectivament, en terra de festivals, dibuixen un paisatge esplendorós per al sector: ocupacions al voltant del 80% i entrades exhaurides en un nombre no pas menor de funcions.
Un altre estiu així és possible? Hi havia, després de dos estius molt lluny de la normalitat, una fam voraç tant de música en directe com de retrobar-se amb la vessant social que, sens dubte, ofereixen tots aquests festivals. Són dos factors que expliquen, en gran mesura, el perquè de l’èxit enguany dels festivals. Però amb un escenari de retorn, finalment, a la normalitat en el món de l’espectacle que tal vegada podria fer rebaixar aquesta set de concerts i un nuvolós panorama econòmic en l’horitzó, el sector de la música en viu es veurà obligat a demostrar si un estiu musical com el d’enguany, amb estrelles internacionals tocant en un mateix cap de setmana a pocs quilòmetres de distància o, fins i tot, dos ambiciosos festivals competint en un territori relativament petit com el de la Cerdanya, pot ser possible també més enllà d’aquest 2022.
Xifres a banda, i malgrat haver pogut viure, aquestes setmanes, actuacions històriques com les de, per exemple, Iggy Pop o Sting, els festivals d’estiu tenen encara dos reptes importants: donar cabuda a una major diversitat artística (hi ha artistes que fa massa anys que es repeteixen i estrelles que esperen encara debutar en terres catalanes) i treballar per una major presència del català.