Política des de la cúpula judicial
Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem espanyol, proclama davant de Felip V que si Sánchez i Feijóo no pacten en les pròximes setmanes el desbloqueig dels nomenaments de la cúpula judicial, passarà a l’acció i dimitirà. Des d’una òptica institucional, la reclamació està fonamentada perquè si fem cas del ‘feeling’ que van exhibir els líders del PSOE i el PP dimarts al Senat, el que avui són quatre anys de mandats caducats, el 2023 en seran cinc. Però aviat Lesmes cau en el seu propi parany i passa a exercir d’actor destacat de la política que diu voler aïllar del poder judicial. Ho fa quan critica per desfasat i fàcilment polititzable el sistema de nomenament dels vocals del CGPJ per part del Parlament i reclama que la judicatura hi tingui un paper. Lesmes fa trampa. Sap que amb el PSOE en el govern, un acord implicaria un canvi en la correlació de forces de la cúpula judicial–ara conservadora– que el PP voldrà impedir sempre. I si planteja com a alternativa que els nomenaments es facin des del món judicial és perquè se sap en sintonia amb qui acabaria fent les designacions. L’alta magistratura espanyola té un biaix ideològic ben definit i arrelat durant dècades per l’absència de voluntat política per reconduir una cúpula judicial obstinada a restringir, raspallar i reprimir. Ja ho va verbalitzar l’any 2018 el portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, amb aquell infame “control de la sala segona del Suprem des del darrere”.
Que Lesmes fa política –i que té una fúria incontenible contra l’independentisme– ho confirma la seva posició preventiva contra a la desjudicialització del conflicte amb Catalunya, un concepte que no ha anat més enllà de la retòrica política. Per ell, allunyar dels jutjats un xoc de naturalesa política és esquivar la llei i el triomf de la impunitat. El seu afany per recordar que l’última paraula amb l’exili la tindrà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea contrasta amb l’estrident silenci al voltant del dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU sobre els drets de Junqueras, Romeva, Turull i Rull.